dissabte, 15 de desembre del 2012

Праздник в деревне Кампдеванол

Ла Гала, что в переводе с каталонского означает «народный праздник», - это самые ожидаемые дни деревни Кампдеванол, расположенной в каталонских Пиренеях. Происхождение относится к концу семнадцатого века. С тех пор каждое третье воскресенье сентября деревня парадно наряжается (de gala) и готовится отпраздновать самые важные дни в году. 

Праздник деревни длится шесть дней, в течение которых проводятся различные мероприятия, так что дети и взрослые могут сполна насладиться этими длинными выходными. Ла Гала начинается в четверг с церемонии под названием Pregó – это произношение традиционной торжественной речи по случаю праздника. 
Важную роль в праздновании играет сардана - национальный танец Каталонии.
Этот групповой танец с держащимися за руки танцующими в любое время принимает в свой круг новичков.

В пятницу утром деревня просыпается, чтобы стать свидетельницей конкурса быстрой живописи, который открыт для всякого любителя и профессионала и иллюстрируюет различные портреты Кампдеванола.


Època de Canalons, carn d'olla i Tió-Tió

Canalons:

Elaboració

Per començar, s'ha de rostir tota la carn a una casola de terra. Després es pica amb una picadora.

Mentrestant es couen les plaques de canelons a una olla amb sal i oli fins que estiguin a punt. Es treuen les plaques, es refreden i es posen sobre un drap de cotó, ben esteses.

Seguidament s'hi va posant la carn i s'enrrotllen les plaques formant els canelons. Quan estan tots enrrotllats, s'unta amb greix una placa per anar al forn i es van posant els canelons.

Seguidament prepararem la beixamel: posarem primer una mica de ceba a una paella, que vagi agafant color a poc a poc. Quan ho aconseguim hi posem una cullerada de farina i removem perquè no s'enganxi. Seguidament s'hi va posant llet calenta perquè no es cremi la farina, i anem remenant per evitar que es facin grumolls. Si posem sal i nou moscada dóna molt de gust a la preparació.

Finalment es prepara un sofregit amb tomàquet i ceba i quan està llest s'escampa per damunt dels canelons. Seguidament es cobreixen amb la beixamel, i per damunt de tot hi posem el formatge ratllat. I ja estan llestos, només queda gratinar.


Ingredients




  • 16 placas de canalons
  • 1/4 de quilo carn magra de porc
  • 1/4 de quilo de carn magra de badella
  • 1 pechuga de pollastre
  • sofreix de ceba i tomaquet
  • 1tall de formatge rallat
  • mantequilla 1 tall petit
  • una mica de ceba tallada petita per la bechamel
  • nou moscada una mica bechamel
  • dimarts, 11 de desembre del 2012

    La nova llei d'educació.

    В Барселоне вчера прошла манифестация против предложенной правительством страны реформы образования. Она подразумевает отмену привилегированного положения каталанского языка в самом восточном регионе Испании. В Каталонии планы Мадрида считают попыткой лишить регион одного из главных завоеваний постфранкистского периода и местью за недавние заявления его руководства о запуске процесса приобретения независимости.

    Разговоры о том, что Мадрид стремится лишить Каталонию ее национальной идентичности, вспыхнули с новой силой на прошлой неделе, когда власти Испании обнародовали проект масштабной реформы образования. В частности, она подразумевает отмену в образовательных учреждениях приоритета для региональных языков страны — каталанского, галисийского, баскского и аранского — перед испанским.  
    "Общая цель реформы — улучшение качества образования в Испании, которое не слишком плохое, но и не идеальное. Что же касается наиболее полемичной части инициативы, скажу лишь, что очень многие в Каталонии хотят, чтобы их дети учились на испанском",— заверил "Ъ" источник в правительстве Испании.
    Впрочем, сторонников реформы в Каталонии практически не слышно, чего не скажешь о ее противниках. Пользователи Twitter, например, уже около недели публикуют гневные сообщения под меткой #Wertguenza (от фамилии министра образования Испании Хосе Игнасио Верта и испанского слова verguenza — позор). Инициативу Мадрида каталонцы сравнивают с развернутой в свое время Франсиско Франко кампанией по уничтожению их национального языка — во время правления диктатора его использование каралось Уголовным кодексом.
    Сейчас в интернете активно идет сбор подписей под обращением к правительству Испании с требованием отменить реформу — под документом уже подписались более 130 тыс. человек. Автор петиции Ориол Франч назвал "Ъ" инициативу Мадрида "самой серьезной атакой испанского правительства (на Каталонию.— "Ъ") за последние 30 лет" и пояснил: "Наш язык хотят задвинуть на четвертое место". "Реформа подразумевает деление школьных предметов на три группы — базовые, дополнительные и спецкурсы. Первых должно быть минимум 50%, вторых — максимум 50%. В этих категориях обучение будет вестись на испанском, английском и французском. Третья же категория — та, где предметы будут преподаваться на каталанском,— не имеет установленного минимума и, как следствие, практически никакого значения",— возмущается Ориол Франч.
    На защиту каталанского языка сразу встали радикальные сторонники независимости региона. Как заверил "Ъ" директор фонда "Каталонец и демократ" (CatDem) Агусти Коломинес, практической пользы от реформы не будет: согласно результатам тестов, каталонские школьники и так владеют испанским языком лучше, чем их сверстники из других регионов. Инициативу Мадрида собеседник "Ъ" объясняет "сугубо политическими мотивами": "Министр Верт считает, что каталонцы не в достаточной степени "испанизированы", а образовательная система региона воспитывает одних лишь националистов".
    Планы правительства Испании вызвали раздражение не только жителей самого восточного региона Испании, но и местных властей. Мэрия небольшого городка Тиана неподалеку от Барселоны объявила министра Верта персоной нон грата. А руководство Каталонии заявило о готовности оспорить реформу в Конституционном суде. Завтра глава регионального правительства Артур Мас обсудит дальнейшие шаги со своими коллегами из других регионов — запланированными изменениями недовольны не только в Каталонии, но и, например, в Стране Басков.
    "Предложение Мадрида открыто для обсуждения, так что некоторые положения реформы еще могут измениться",— заверил источник "Ъ" в правительстве Испании. Но в Каталонии этим обещаниям не верят. "Думаю, у нас появился еще один повод для скорейшего отделения от Мадрида",— убежден Агусти Коломинес.
     

                     Подробнее: http://www.kommersant.ru/doc/2087377

    Com veu Rússia la Independència de Catalunya

    Spanish National Day has become a battleground in Barcelona for some pro-Catalan secession demonstrators as they clashed with police on the sidelines of those who took to the streets calling for unity.
    ­At least one person has been severely beaten by riot police, who used batons to separate the pro-Catalan activists from the National Day marchers.
    The Catalan nationalists verbally insulted the crowd of pro-unity activists, attacking them and trying to rip the national Spanish flag from their hands.
    Some 800 police officers resorted to force to protect the peaceful march from the attacking Catalan nationalists.
    The independence supporters claim they were provoked by the authorities. It is the first time that Barcelona has had an anti-independence demonstration on the Spanish national holiday.
    "I've come here because of the protest taking place over there, which occurred at another more distant location in other years. It goes against the will of the Catalan people, which claims its right to self-determination and the right we have to choose if we want to become a country within the European Union and the world," one pro-independence protester claims.

    The National Day march was organized under the ''Catalonia is all of us'' slogan and included politicians of the center-right People's Party and constitutional parties like Ciutadans.
    About 6,000 people from different Spanish provinces came out to counter the general anti-Spanish sentiment in Catalonia, which on its National Day of Catalonia attracted over 1.5 million people.
    Today’s symbol of the movement was a heart broken in two, with a Spanish flag in one half and a Catalan flag in the other. Some would say it represents today’s battle between Madrid and Barcelona.


    On Tuesday, the Spanish Parliament blocked a bid by Catalonia for secession. The motion to permit a referendum on the matter was voted down by the ruling conservatives, which hold an absolute majority, and the opposition Socialists.
    Unemployment, financial instability and austerity measures imposed by the central government have made more than half of Catalans say they want a separate state.
    Many Catalans complain that they regularly pump money into the central government’s coffers and receive little in return.
    Their anger stems from the fact that Catalans regularly pay $15-20 billion more in tax revenues than they receive in social spending and investment in infrastructure.
    October 12 is celebrated as the day Christopher Columbus discovered America in the name of the Spanish Crown.

          Russia Today,  13 Octubre, 2012. 



    Демонстрация в Барселоне под лозунгом "Каталония — новое государство Европы" шокировала Запад, как и заявление главы правительства Каталонии Артура Маса. Он впервые призвал к ее политической независимости. Европа начинает собирать камни своей политики в отношении Косова — у признанного самопровозглашенного государства могут оказаться последователи.
    Правда впервые речь идет о члене ЕС — Испании. 11 сентября Каталония отмечала Диаду (Diada Nacional de Catalunya) — день, когда в 1714 году она потеряла свою независимость. Событие вылилось в полуторамиллионную демонстрацию с сепаратистскими лозунгами. Выход из состава Испании означает для Каталонии автоматический выход из ЕС, но каталонцы искренне полагают, что потом можно начать процесс присоединения, и их обязательно примут обратно. Однако они не учитывают, что существует право вето Испании, а также Италии, Франции, Португалии, Бельгии и других стран, которые опасаются, что Падания, Корсика, Мадейра, Фландрия тоже реализуют свое право на самоопределение.


    Премьер-министр Испании Мариано Рахой приравнял демонстрацию к беспорядкам. На четверг 20 сентября намечена встреча Рахоя и Маса, где Мас будет настаивать на экономическом суверенитете Каталонии, то есть на собственном министерстве финансов. Если он не получит согласия, то мобилизованные народные массы вновь выдут на улицы. Для них интеграция в Евросоюз без посредничества Испании, которое воспринимается как бремя, гораздо более привлекательна.
    Действительно, Каталония платит в центральный бюджет ежегодно 15 миллиардов евро — гораздо больше, чем ей возвращается. Именно поэтому каталонцев так возмущает необходимость просить финансовую помощь у Мадрида на оплату долгов, которые на восемь пунктов превышают средний показатель по стране — 22 процента от ВВП. Каталония хочет налоговой самостоятельности, права взимать свои налоги и платить в общий бюджет в зависимости от уровня доходов. Испанские аналитики в один голос говорят, что Мас вернется из Мадрида с пустыми руками и проведет, как обещает, досрочные парламентские выборы, которые станут референдумом за самоопределение. Таким образом, конституционный кризис неизбежен.

      Pravda,  12.09.2012

    dimecres, 28 de novembre del 2012

    La llengua catala: petita explicació

    Text extret de la Revista Bolshoi Gorod.

    http://bg.ru/education/3_mesta_gde_mozhno_vyuchit_katalanskij-15832/#menu

    Немного о языке. Каталония — автономная область в Испании, известная своим стремлением к независимости, в том числе и лингвистической. Спросив у каталонца, является ли каталанский диалектом испанского, вы обидите его дважды. Во-первых, вас поправят: не испанского, а кастильского (или «castellano») — так на самом деле официально называется этот язык. Во-вторых, каталанский — самостоятельный язык, он похож на испанский не больше, чем украинский на русский. Например, андалусиец сможет понимать каталанский, лишь прожив в Барселоне пару месяцев. 
    Графическая основа языка — латиница с добавление ряда особых букв  (например, «Ç») и диграфов. Так, в отличие от испанского, здесь нет буквы Ñ («эне», звучит примерно как мягкий русский «н»), в каталанском этот звук передается с помощью сочетания «NY». Есть категория рода: мужского и женского, прилагательные и существительные согласуются при помощи окончаний.
    Вопреки расхожему мнению, каталанский гораздо больше похож на французский, итальянский или португальский язык, чем на испанский. Например, по-испански «пожалуйста» — «por favor», по-французски — «s’il vous plaît», по-каталански — «si us plau». Кроме того, в современном каталанском сохранилось много корней из староиспанского, поэтому на слух жителя Мадрида он может звучать немного архаично, литературно.
    Где говорить. Сейчас на каталанском, или каталонском языке (допустимы оба варианта произношения оригинального варианта «català»), говорят около 11 миллионов человек, причем не только в Каталонии. Каталанский признан официальным языком в независимой Андорре, на нём говорят в Валенсии, на Балеарских островах, во Франции на границе с Испанией и на итальянском острове Сардиния.
    Зачем учить. Умение более-менее сносно изъясняться по-каталански — путь к сердцу любого носителя этого языка. Иностранцам, особенно в последнее время, прощают незнание языка автономии, хотя изредка в барселонском Равале можно наткнуться на лавочника или бармена, который из принципа откажется говорить на кастельяно. Тем, кто едет в Каталонию учиться или хочет приобрести дом на средиземноморском побережье, тоже стоит освоить азы этого языка.
    Каталанский, как бы громко это ни звучало, — язык гениев. Выучить его можно только за то, что на нём разговаривал гений модерна Антони Гауди или сюрреалист Жоан Миро. Кстати, его творчество сильно повлияло на Дали-художника, пожалуй, самого известного каталонца.
    Трудности изучения. Каталанский – один из тех языков, которые сложно выучить по самоучителю. В отличие от испанских звуков, которые даются русскому человеку довольно легко, здесь придется много работать над произношением.

    Интересные факты о языке и его носителях
    1. Во времена диктатуры Франко каталанский язык был запрещен. Поэтому несколько поколений каталонцев выросло, почти не зная родного языка. После падения режима тот, кто прожил всю сознательную жизнь при Франко, практически учил язык заново. Отсюда и столь трепетное отношение к нему.
    2. У каталанского есть три диалекта: собственно каталанский, валенсийский (на нём говорят в испанской Валенсии) и мальоркин — вариант, распространенный на Балеарских островах. Несмотря на то что диалекты не очень сильно отличаются друг от друга, не утихают споры о том, считать ли валенсийский самостоятельным языком.
    3. Большинство носителей каталанского языка — билингвы.
    4. Каталонцев традиционно считают безбашенными людьми. Говорят, что крышу им сносит трамонтана — ледяной ветер, скорость которого иногда достигает 140 километров в час. Сто лет назад постояльцам гостиницы «Комерс» в Фигерасе (город в Каталонии) советовали класть по кирпичу в каждый карман, выходя на прогулку. От названия ветра произошло прилагательное «трамонтанутый» — так иногда говорят о каталонцах, указывая на их легкий характер. Это убеждение активно распространял Сальвадор Дали, повторявший: «В том, что мы абсолютно ненормальны, вина трамонтаны».
    5. В известном фильме «Испанка» Седрика Клапиша есть сцена, в которой профессор-каталанец отказывается читать лекцию на испанском. Такие ситуации время от времени встречаются и в жизни.
    6. По легенде, однажды полицейские остановили Гауди, приняв его за бродягу. На все вопросы архитектор отвечал только на каталанском. Тогда в Испании набирала обороты борьба с «каталонским национализмом», и стражи порядка потребовали, чтобы Гауди изъяснялся на «правильном испанском», если не хочет угодить за решетку. Но один из офицеров понял, кто перед ним, и предложил замять дело. Гауди продолжал отвечать на каталанском, провоцируя полицейских. В конце концов его забрали в участок на 4 часа.
    Кстати, мы привыкли слышать испанский вариант имени архитектора — Антонио, тогда как каталонцы называют его Антони.
    За помощь в подготовке материала БГ благодарит лингвиста Елену Цывьян и преподавателя Ориола Мору

    Llocs on estudiar Català a Moscou

    Existeixen a la ciutat de Moscou tres llocs on estudiar Català.  Al Centre Vamos i a l'Institut Cervantes es pot estudiar la llengua catalana amb cursos regulars. Al Centre Vamos a més a més ofereix cursos individuals que es flexivilitzen segons la necessitat de l'alumne. Amb dos centres els professors són nadius de la llengua catalana. 

     

    Центр Vamos   Centre Vamos

    Заниматься можно либо в небольших группах по субботам, либо индивидуально, в любое удобное время. В январе стартует группа для новичков, тогда же можно присоединиться к тем, кто уже продвинулся в изучении языка. Преподают носители, стоимость часа индивидуального обучения — 1500 рублей, цена групповых занятий — 15 800 рублей за 48 академических часов (около 2,5 месяцев занятий).

     Metro  Арбатская, Смоленская
    Новый Арбат, 15, стр. 1, эт. 7, оф. 720
    http://centroespanol.ru/



    Филологический факультет МГУ, кафедра иберо-романского языкознания 

    Universitat Universitària MGU, càtedra de romàniques

    Здесь готовят специалистов по каталанскому языку, но, договорившись с руководством кафедры, любой желающий может посещать занятия в качестве вольного слушателя. На филфаке гарантирован академический подход, что важно, если вы хотите всерьез заниматься каталанским. Кроме того, можно изучать не только сам язык, но и другие дисциплины, связанные с каталонской культурой и историей.

     Metro Университет
    Ленинские горы, 1-й гуманитарный корпус МГУ, к.1058
    www.philol.msu.ru


    Институт Сервантеса   Instituto Cervantes

    Это государственное учреждение Испании, созданное для преподавания кастельяно, каталанского и других испанских языков. Занятия проходят в небольших группах (от 6 до 14 человек), преподает носитель языка. Учат каталанский по субботам или воскресеньям — каждая группа договаривается с преподавателем на своё усмотрение. Академический год в Сервантесе традиционно делится на триместры: осенний, зимний и весенний, летом проводятся интенсивные курсы. Стоимость одного триместра изучения языка Дали и Гауди составит 24 тысячи рублей, платить нужно через банк в течение двух дней после записи на курсы. С 3 декабря можно записаться на зимний триместр, занятия начнутся 11 января. Правда, учить каталанский с нуля можно будет только в сентябре, но тем, кто хотя бы немного знает язык, предложат присоединиться к одной из существующих групп в случае успешного прохождения теста.

    Metro Смоленская, Краснопресненская
    Новинский бульвар, 20ª, стр. 1-2
    moscu.cervantes.es

    dijous, 1 de novembre del 2012

    El turista rus un Milió


     Per primera vegada en la història el nombre de turistes russos que visitaren Espanya a l'anyha arribat a la xifra d'un milió, l'any 2010 n'era la meitat. Olga Tagànova en simbolitza l'arribada d'aquest milió i serà rebuda el 31 d'octubre a Màlaga i servirà per promocionar el turisme a Andalusia i l'obertura regular de la ruta Màlaga-Moscou programada per l'operador Natalie Tours i la companyia Transaero.
     Uns dies abans de l'arribada del President Artur Mas la desició d'escollir Màlaga com a destí turístic ha causat cert malestar entre els responsables del turisme rus a Catalunya.
      Amb més de sis-cents mil turistes rebuts durant els primers nous mesos a Catalunya , per sobre de les Illes Balears més de cent-mil, Les Illes Canàries més de noranta-mil, i Andalusia més de seixanta-cinc mil existeixen raons per no entendre la desició d'escollir Andalusia i no Catalunya.

       El conseller de Turisme de l'Amabaixada de Moscou Felix de Paz Garcia considera que és només una figura simbólica. No opinen així els responsables de promoció del turisme a Catalunya. El mateix responsable de l'oficina de turisme de la Generalitat de Catalunya a Rússia i als països de l'Europa de l'Est, Josep Maria Parramon, ha enviat una carta de queixa a l'amabaixada.
      De Paz va negar que la desició d'escollir Andalusia fos una desició política sino una oportunitat d'anunciar la nova ruta turística de Màlaga-Moscou pel mercat rus.

      Degut  a la crisis ha augmentat la competència de les comunitats per atraure el mercat rus que aquest any ha aportat més de 1330 milions d'euros.  El que es gasta de mitjana un turiste rus és de 1500 euros que suposa un 50% superior el que es gasta la resta de turistes. L'any 2011 s'han venut 41 mil vivendes a ciutadans russos que suposa un impacte de mil dos-cents euros.
     
       Rússia s'ha col.locat al seté lloc pel nombre de ciutadans que visiten Espanya. Per la seva part Espanya és el tercer destí més popular pels turistes russos. Aquest grup de turistes no només el componen jubilats sinó un gran nombre de joves  i riques families que busquen la tranquilitat i la comoditat de les platges.
       Barcelona i Girona són sens dubte les dues ciutats més visitades epls russos.




    El President Mas a la captura del mercat rus




    El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha reunit aquest dijous al migdia −hora russa− amb el president de la companyia petroliera russa Lukoil, Vagit Alekperov, a la seu central de l'empresa a Moscou. La reunió s'ha produït a porta tancada.   

    El passat 27 d'abril es va inaugurar Meroil Tank SL al port de Barcelona, la nova terminal petroliera de Lukoil-Meroil en aquesta infraestructura. Meroil Tank SL és el resultat d'una 'joint venture' entre Meroil i Lukoil que ha suposat una inversió de 50 milions d'euros.
     Mas es reuneix a Moscou amb el president del gegant petrolier rus Lukoil

    Aquesta companyia va dur a terme una forta inversió al port de Barcelona en col·laboració amb la catalana Meroil

    ORIOL MARCH

         Diari Ara, 1 de Novembre 2012

    El sastre ha esguerrat el vestit

    L'esguerro

    La crisi actual espanyola i catalana no és només una crisi econòmica clàssica, o una crisi política passatgera, sinó molt més de fons. És fins i tot una crisi que posa en qüestió aspectes bàsics de convivència i regles de joc elementals. No és una crisi més, no és una crisi qualsevol.

    És una crisi de projecte en comú, una crisi de valors compartits. És una crisi de gran profunditat [perquè és fruit d'un esguerro. Que en alguns aspectes ve de lluny, però que sobretot s'ha accentuat durant aquests darrers anys. Per la crisi general i per la forma com s'hi ha arribat i com s'ha conduït. Però especialment per com s'ha actuat en el camp autonòmic en general, en tot el que fa referència a l'Estatut de Catalunya, amb l'afegit de la sentència i en general amb el tracte que ha rebut Catalunya].

    Per això en el nostre editorial del 10 de març ens vàrem comprometre a donar resposta a dues preguntes molt de fons respecte als efectes d'aquesta crisi sobre Catalunya. En dos aspectes: sobre Catalunya internament, i sobre com aquesta crisi afecta la situació política i moral de Catalunya a Espanya. Del primer punt en vàrem parlar dimarts passat. Avui toca el segon.

    Durant els últims anys a Espanya, i a Catalunya, s'ha produït un esguerro. S'ha esguerrat un projecte. I alguna cosa s'ha trencat. Si més no des del punt de vista del catalanisme. Però de fet també des del punt de vista del conjunt d'Espanya.

    Des del punt de vista de Catalunya i del catalanisme recordem que ens havíem proposat una sèrie d'objectius. De fet una doble llista d'objectius. Entrellaçats.

    En una primera llista figuraven assegurar la pròpia identitat de Catalunya, amb unes institucions sòlides, un alt nivell d'autogovern i un reconeixement franc de la nostra personalitat pròpia (és a dir, no un reconeixement desdibuixat i diluït). També el de fer de Catalunya una societat equilibrada i equitativa, amb mentalitat cívica i responsable i una economia moderna i competitiva. Amb una barreja d'arrelament i de projecció, de Catalunya endins i de Catalunya enfora.

    Una segona llista definia l'altra cara de la moneda. Aquesta Catalunya que volíem millor i més reconeguda es troba situada en el marc espanyol (i europeu) i és un país amb voluntat de contribuir al progrés general espanyol, polític, econòmic i social. I de contribuir també a la formació d'una realitat i d'una sensibilitat col·lectives. De participar activament en la constitució d'aquest cos col·lectiu.

    El catalanisme això ho havia definit amb quatre grans propostes per a tot l'àmbit espanyol: democràcia; creixement econòmic i progrés social; autonomia i reconeixement del pluralisme nacional d'Espanya; i Europa.

    Com dèiem, dues línies d'acció i dues sèries d'objectius. Enllaçades, almenys en la visió que se'n tenia des de Catalunya.

    Dos projectes que havien d'avançar en paral·lel i conduir a una definitiva i harmònica configuració de l'Estat espanyol. D'una Espanya en tots sentits consolidada, integrada al món modern i capaç de treure profit de les grans potencialitats que té. I alhora amb una estructuració interna que reconegués plenament la realitat i els drets de Catalunya.

    En el cas concret de Catalunya això comportava jugar a fons i lleialment la carta de la democràcia a Espanya i del seu progrés econòmic i social. Per tant, ajudar primer a fer possible la transició democràtica i, després, contribuir a l'estabilitat i la governabilitat espanyoles (dues condicions indispensables de progrés d'un país). Contribuir a la transformació econòmica i social de tot Espanya i assumir les responsabilitats que això havia de comportar en un moment de gran transcendència històrica. Això és el que havia de ser el paper de Catalunya.

    Tot això, dit d'una altra manera, molt condensada, que almenys en un punt necessita ser explicitat. Entre els molts grans problemes que Espanya tenia pendents n'hi havia un d'especialment punyent: el del desequilibri territorial, el de l'insuficient desenvolupament econòmic i social d'una part important d'Espanya. Resoldre això era responsabilitat de tot l'Estat, d'una bona obra de govern i de tots els seus territoris.

    I el mot d'ordre era la solidaritat. Catalunya s'hi va apuntar des del primer moment. De fet el catalanisme sempre havia sostingut que «en un país no puede haber oasis», com deia l'any 1911 en Cambó, catalanista de dretes, o 'quan es considerava que el progrés d'Andalusia depenia principalment de la reforma agrària' «la reforma agraria andaluza va a tener un coste que debemos pagar entre todos», com va dir en Carner, catalanista d'esquerres i ministre d'Hisenda de l'Azaña en la defensa del seu projecte de reforma fiscal de 1932. El pensament polític i social català de la segona meitat del segle XX ha reforçat aquesta visió de les coses. Per això, fer possible la recuperació econòmica i social de l'Espanya menys desenvolupada era un component molt important del pacte tàcit de la transició i, més enllà d'això, de la nova ordenació espanyola. Un pacte que Catalunya ha complert al peu de la lletra.

    Però, què ha passat? Han passat tres coses negatives.

    1.Ha reaparegut amb molta força l'atàvic sentiment anticatalà, probablement a causa de dos factors. El primer 'en ell mateix bo' ha estat l'èxit polític i econòmic de sectors i territoris espanyols tradicionalment menys dinàmics però que han creat una mentalitat suficient i agressiva en més d'un aspecte i en més d'una direcció, dintre i fora d'Espanya. El segon, el protagonisme català 'molt constructiu però també reivindicatiu', molt acusat en alguns moments dels darrers trenta anys, ha provocat una reacció negativa. I molts polítics espanyols han tornat a descobrir que és fàcil guanyar vots a Espanya fent anticatalanisme. O vendre diaris. O simplement ser aplaudit.

    2. A cavall d'això el vell objectiu uniformitzador d'Espanya ha reaparegut amb tota la seva potència i aplicat sobre Catalunya. Amb una acció que avui es pot dur a terme des de diversos fronts: el de la pressió econòmica i financera, el d'una immigració molt desproporcionada, el d'una crisi dels serveis públics a causa d'aquests dos factors combinats, el d'una orientació jurídica restrictiva des del punt de vista autonòmic, etc.

    3. Finalment hi ha un tercer fet, moralment molt criticable i políticament escandalós, que és la interpretació i la utilització que s'ha fet del concepte de solidaritat. Aquell principi que els anys seixanta, setanta i encara vuitanta semblava que havia de ser el ciment d'una relació generosa i en tots sentits productiva 'humanament, socialment, econòmicament i políticament productiva' ha esdevingut un joc trampós. Ja fa temps que el mot d'ordre a molts llocs d'Espanya és: «La solidaridad sólo hay que practicarla con los bienes ajenos». És el mot d'ordre, dit sense vergonya, d'una gran part de la classe política espanyola. Dit amb to de directa acusació contra Catalunya. Amb mentalitat ressentida. Sense cap esforç d'objectivitat i de judici just.

    Tot això --aquests tres punts-- deixa Catalunya fora de joc. Al marge. Això trenca el que semblava que era el pacte tàcit i esperançador de l'Espanya renaixent de la segona meitat del segle XX.

    Un país pot anar endavant per mèrits propis, i és el cas d'Espanya durant les últimes dècades. Pot anar endavant també perquè hi ha factors exteriors que l'ajuden i és també el cas d'Espanya. I un país pot tenir perspectives positives per diversos motius de conjuntura històrica i generacional, de pes cultural, de presència en el món. També és el cas d'Espanya. Però un país també pot esguerrar les seves bones perspectives si es deixa dur per l'arrogància i la fatxenderia, per la facilitat i la no exigència, per l'afebliment de valors cívics i morals, pel to sectari i acarnissat de la seva acció pública. O pel no respecte a parts importants de la seva població. També podria ser el cas d'Espanya.

    Tot plegat és un esguerro. Un esguerro no és simplement un error, no és una falla. És «fer malbé una cosa», diu el diccionari. I afegeix, «mutilar». Té un to d'error de molt mal corregir. «El sastre m'ha esguerrat el vestit», diu el diccionari o, també, «s'ha esguerrat el projecte». És això, s'ha esguerrat el projecte.

    Des de fora de Catalunya poden dir que el projecte que s'ha esguerrat és el de Catalunya, no el d'Espanya. I pensar que de Catalunya l'únic que els cal és el 9% del seu PIB, i que si fan soroll no en facin massa. Però han d'anar en compte. Perquè només amb això hi ha moments que pot ser que Espanya sigui ingovernable. Només amb això perd bona part d'un dels seus motors. Només amb això Espanya perd un dels seus elements d'estabilització. I l'eufòria espanyola de fa quatre dies --i encara per alguns d'avui mateix-- no pot fer perdre de vista que Espanya és el país campió d'Europa d'atur, i ho serà més encara, i amb una molt baixa millora de la productivitat, i que hi ha un general desprestigi de les institucions, que afecta fins i tot una cosa que hauria de ser tan bàsica per als qui diuen tenir «sentit d'Estat» com el Tribunal Constitucional, i que té uns hàbits polítics de gran confrontació, d'acarnissament, i que ara mateix hi ha un govern pidolaire i desconcertat. Espanya és un gran país, i ha progressat molt. Però no li sobra res del que té. I no pot prescindir del grau de confiança que hi ha d'haver en un país per anar endavant. No pot banalitzar temes importants. Ni pot jugar amb conceptes d'alt valor ètic i polític (com el de solidaritat, per cert). No pot fer trampes.

    Tot plegat, un esguerro. No una falla, o un desajust, o una mala interpretació, que es resolen amb una telefonada, o un seminari de cap de setmana, o una escena de sofà, o un discurs «zalamero» o afalagador, i menys encara amb promeses de no sé què.

    Des d'aquests editorials hem dit molts cops que en allò que no ha anat bé durant els últims anys 'a Catalunya i en la situació política i moral de Catalunya a Espanya' hi havien contribuït també errors catalans. Ningú no ens podrà titllar de no veure la biga en el nostre ull. Però ara, i cada cop més, ja és hora de reclamar que a Espanya la gent més responsable faci la seva autocrítica i, sobretot, que vegi com poden canviar certes conductes polítiques, de mentalitat i ètiques.

    En aquest precís moment Catalunya podrà aportar poc a un canvi. Durant anys ja s'ha arriscat molt, ja ha donat molt (no només econòmicament), ja ha anat molt al davant, ja ha assumit moltes i molt serioses responsabilitats. Ja li cansa ser la munició del cainisme espanyol. Ja li costa més creure en les promeses. I ja no li agraden els focs artificials.

    Participarà en el joc, mecànicament. I pagant la factura. Potser Espanya no n'espera res més, ni li demana res més.

    De moment aquesta és la situació.
    «El sastre ha de fer un vestit nou»

    Fins aquí l'article de fa tres anys. Molt actual. I no ho sabríem dir millor. No sabríem dir millor que «un esguerro no és simplement un error, no és una falla. És fer malbé una cosa 'diu el diccionari. Té un to d'error de molt mal corregir. “El sastre m'ha esguerrat el vestit”» es diu. I quan això passa, el vestit s'ha de refer de dalt a baix. S'ha de fer un vestit nou.

    I ara a Espanya cal fer un vestit nou. Poc o molt per a tot, perquè és tot el país que està en crisi. L'economia, les institucions, la moral col·lectiva, l'atur, la marca, el clima polític... El rei ha arribat a dir que «dan ganas de llorar».

    Personalment no seré tan negatiu, però és veritat que tot s'ha espatllat molt. Tot, però especialment el tema de la seva estructura. El que se n'ha dit l'Estat de les autonomies.

    Que no és un motor que es pugui reparar amb quatre retocs. Que s'ha de fer nou, de dalt a baix. Posant cada peça on correspon. O, si això no es pot fer, o no es vol fer, canviant de motor.

        El periódico, març 2009.  Reeditat l'1 de Novembre 2012.

    diumenge, 29 d’abril del 2012

    El Kremlin: La Catedral de la Repòs

    Durant segles la catedral estigué lligada als aconteixaments més importants de la vida del pais. Aqui coronaven els tzars russos, escollien els caps de l'esglèsia russa, resaven junts abans de sortir a la batalla militar o en motiu de victóries de l'exèrcit rus, s'hi promulgaven actes estatals, s'hi realitzaven  ritus funeraris de metropolites i patrairques.
      A la catedral hi podem trobar en d'altres el Tron del Monómac fet el 1551 per el primer tzar rus Ivan el Terrible. Els relleus fan esment a la recepció de Vladimir Monòmac de les insígnies reals de l'emperador de Vizanci.  El sostre del pavelló per la seva forma recorda el gorro de Monómac. El tron es sustenta sobre quatre figures d'animals que simbolitzen els quatre regnes terrestres.
      El lloc per pregar de la tzarina fou portat a la catedral del temple de la Nativitat de la Verge per a la primera esposa del tzar Alexei Mikhailovitx, Maria Miloslàvskaya.
     El lloc per pregar del patriarca és un pavelló de pedra, construït al mateix temps que la catedral el 1479. Els ptriarques pregaven aquí quan ells no oficiaven les misses. Al costat del pavelló es trobava el bastó del metrpolità Pau fundador de la catedral que era entregada a cada nou metropolità o patriarca.
     Podem gaudir també dels nombrosos frescos que adornen les parets, com per exemple  el fresc del Judici Final del 1642-1643, on es representa a Edan i Eva. Les Imatge dels venerables, del segle XV-XVI, on hi surten les figures de Parfeni Lampsakiyski, Ioan Léstvitxnik i Ioan Kúshnik.
      Trobem l'Urna que fins el 1918 guardava l'icona miraculosa de la Verge de Vladimir, del 1514.
      El Relicari de plata del metropolità Felip II, fet el 1806 amb capes de bronze, però que pertany a l'època d'Ivan el Terrible quan ordenà matà el patriarca Sant Felip.  El 1652 el patriarca Nikon trasladà el relicari de Solovetski a la Catedral de la Dormició.
     El relicari del metropolita Iona, el primer metropolita escollit sense el beneplàcit de Constantinoble, de l'any 1585, per encàrrec del fill d'Ivan el Terrible, tzar Fiodor Ivanovitx.
     Relicari del metropolita Pere. El mtrepolita Pere, encara en vida es preparà un relicari a la tomba de l'altar major. El 1339 Pere fou canonitzat. Les restes foren profenades diverses vegades. L'última confecció és de l'any 1819.
      I per acabar podem gaudir de les imatges dels set Concilis Ecumènics que ocupen la part baixa de les parets de lsur i nort. La idea de les imatges és la confirmació del pas de poder de Vizanci a Moscou.

       Dins de l'exposició existent dins de la catedral podem gaudir de gran nombre d'icones com les de Sant Pere, protector de Moscou i de tota Rússia. Fou metropolita de Kiev el 1325. Convidat pel gran príncep Ivan Kalità traslladà la catedral metropolitana de Vladimir a Moscou.
       Sant Felip metropolita de Moscou (1566-1568). Fou nombrat per Ivan el Terrible i poc després executat per disputar-lo en públic.
      Per ordre del Tzar Mikhail Fiodorovitx 150 pintors d'imatges decoraren la catedral amb frescos.  En total es feren 250 composicions de trama i més de 2000 figures separades.
      L'iconostasi de ltemple fou fet el 1654 per encàrrec del patriarca Nikon. Consta de cinc files amb 69 figures.  Prop d'aquestes pintures hi podem veure l'icona del Salvador amb vestit dorat, pintada expressament per la consagració el 1479 de la catedral.

       En aquesta catedral tenien lloc importants actes i cerimonies, com la coronació que s'hi desenvolupà desdel segle XV al segle XIX. Coronava al tzar el patriarca i desprès el metropolita. El 1498 Ivan III deposità les relíquies antigues sobre el cap del seu fill Dmitri. I l'últim emperador Nicolau II el coronaren el 1896.
      També a la catedral es casaven els sobirans: Vasili III amb Elena Glínskaya, Ivan el Terrible amb Anastasia Romànova, el tzar Alexei Mikhailovitx bautizà els seus fills. Fins i tot aquí anunciaven el nom del succesor qan tenia 10 anys.
      El 1744 l'emperadriu Ekaterina II es convertí a l'ortodoxia i contru matrimoni amb el futur tzar Pere III.

       L'arquitectura del temple, sobretot la part exterior també paga la pena de veure´l i admirar-la. Axí trobem les monumentals portes principals totes elles pintades amb icones, els sants fundadors de rússia, el Concili dels apòstols, la Verge de Vladimir, a la porta principal, per on entraven els tzars, portes de boronze.
       L'arquitectura del temple és insólita per a Rússia doncs reuneix gran nombre de característiques del Renaixement italià. Destaca per la severitat i senzillesa de les formes. Cinc cúpules coronen la catedral. Pilars verticals s'enfilen i acaven en mig arcs frontals.


      

    dimarts, 24 d’abril del 2012

    Sajalín i altres

    No sé si us passa a vegades de tenir aquella necessitat de sortir, de 

    deixar-ho tot enrere i recomençar una nova vida a qualsevol lloc. últimament em crida l'atenció la illa de Sajalín i les illes de Salavkí. Evidenment, gratament influenciat pels escriptors Solzenitsin i Txéjov. Uns i altres, per motius diferents ens expliquen la vida a aquestes illes llunyanes on la vida sembla que s'aturi, que no avanç o ho-faci si més no a un altre ritme, al seu ritme, al ritme del rigorós clima, com un home de neu o de gel que camina per la infinita estepa russa. Ambdues illes tenen una gran significació pels russos, no només per la seva quilomètrica llunyania sinó per la seva també llunyania mental. Anar allí és com anar a un altre món, a una naturalesa desconeguda o al mateix infern per uns altres. Amb temperatures absolutament extremes les dues zones ,tant allunyades, competeixen en extrems. El gel i la neu regnen sense estorp deixant pas a l'estiu durant dos mesos i mig. A finals d'agost la gent ja es passeja amb jerseis i els primers flocs de neus cobreixen les taulades. Ambdues zones foren colonitzades per ubicar presoners considerats perillosos, molts d'ells polítics, i a vegades també les seves famílies. Alguns monestirs foren construïts també, sobretot a Solovkí, on nombrosos monjos passaven gran part de l'any aïllats del món, volguessin o no pel mar gelat, fent impossible el contacte amb el continent.
    Txéjov escriví sobre Sajalinsk l'any 1890 fent un estudi científic i etnogràfic de la illa, tres mesos d'estudi, classificació de la comunitat, els seus costums, de què vivien i com vivien, arribant a la conclusió terrible de que: "el món és meravellós, i la única cosa que no funciona en ella són els humans". Veié tortures, presos fent de servents, en una època en la qual era del tot il·legal per llei, famílies vivint sota cases de fusta mal construïdes, de fusta podrida, que s'alimentaven de naps i poca cosa més. La impressió que en tragué en només tres mesos en fou horrible. El llibre provocà indignació i rubor a la comunitat de San Petersburg i poc desprès el govern adoptà mesures per millor la seva situació, tant dels presoners, com de les famílies i dels homes lliures, la majoria funcionaris. Han passat més de cent anys i les coses han millorat molt. Prop de mig milió de persones viuen a Sajalín i ja sigui per casualitat o no, el petroli s'extreu prop de L'illa i es carrega als seus ports, les condicions han millorat i les persones poden gaudir de certa tranquil·litat. Però hi ha una cosa que no ha canviat gens, el fred continua congelant les collites i la gent continua abrigant-se d'allò més. Es poden arribar als 30 o 40 graus sota zero. No em vull ni imaginar els primers pobladors de la illa, vivint dins de cases mal construïdes a 30 sota zero menjant naps o cols tot l'any. Ara com a mínim poden utilitzar les calefaccions de ferro colat de l'època comunista, els menys afortunats, o els calenta-dors de gas els més rics.
    La descripció de Solovkí, al Nord rus, al mar blanc, és també com la de Sajalink selectiva i coneguda per l'autor. Solzenitsin. Les illes foren ocupades per molt temps pels sacerdots ortodoxes on hi construïren grans monestirs, de bonics colors, adornats per la misteriosa naturalesa d'arbres i aigües transparents del mar. Els monestirs foren ampliats i enriquits amb el temps i com una maledicció, en un petit període de temps foren transformats en terribles presons des de principis de la revolució. Corria l'any 1918. Els presoners tallaven els arbres i els pocs guàrdies es menjaven les racions dels presoners. Llavors es trobà per un temps minerals i també es dedicaren a l'extracció. La majoria dels presoners eren intel·lectuals, homes de lletres i ciències. Perillosos per la revolució. Pensar sempre ha estat perillós. Una revolució que portà a una segona guerra mundial i a una repressió interna més profunda de gent durant els 30 i els 40, provocant al final uns 27 milions de morts entre la guerra y presoners. Solovkí fou abandonat a finals dels 30, ja no hi quedaven arbres i les mines no donaven per a res i ni tan sols els guàrdies que n'extreien beneficis a través dels esforços dels presoners s'hi volien estar. Durant un temps les coses tornaren a la normalitat. El mar continuà gelant-se i desgelant-se, la neu queia, s'acumulava, es fonia, les flors es glaçaven i reneixen, el mar remodelava la costa de les illes, arrodonint-les. Els monestirs-presons, encara-amb les marques de les tortures a les parets, amb ditades de sang, lliteres destrossades, roba bruta, quedaren buits, deixant que l'aire es convertits en el seu senyor silenciós, deixant escapar els crits dels presoners d'abans. Els sacerdots i alguns pobladors retornaren durant els anys 40 i mica en mica la normalitat monasterial es recuperà, es netejaren les parets de color blanc, es taparen els horrors d'abans, les icones començaren a observar de nou els feligresos i s'establiren línies de transport entre el continent i els habitants de Solovkí. Les illes començaren a rebre turistes a finals dels 90, potser abans, i L'església obrí el museu, prohibí l'entrada en algunes zones a les dones, pulcritud monacal, i començaren les lluites entre els monjos i el govern per fer-se seu el museu d'història de la illa. Ningú recorda el passat. Les esglésies es reconstrueixen de nou ràpidament gràcies a l'ajut dels devots i els monjos. Els temps canvien. Abans aquí t'executaven si cridaves en contra de la creença roja de Marx i el seu representant Stalin, ara només no et deixen entrar en alguns llocs, no et donen el bitllet. Els temps canvien però el seu clima no. El fred continua arrodonint les pedres i cobrint-les durant major part de l'any.
    I la màgia d'aquestes illes no canvia, passi el temps que passi. Des de la llunyania del mar de Japó o des del llunyà Mar Blanc ens continuen cridant. Ens continuen fascinant.

    Llengües Uràliques dins i fora de Rússia

    Contes Popular Komi

    C’était la soirée, dis, ma mère,

    C’était la soirée, dis, ma mère,
    Quand tu m’as enfanté.
    C’était le matin, dis, ma mère,
    Quand tu m’as renvoyé.
    Je vole, vole, dis, ma mère,
    Comme un petit faucon.
    Et je me pose, dis, ma mère,
    Dans un jardin fécond.

    Рытья шу кадö, матушка...

    Рытья шу кадö, матушка,
    Менö рöдитiн.
    Асъя шу кадö, матушка,
    Менö мöдöдiн.
    Лэбзя, шу, лэбзя, матушка,
    Сöкöл титсаöн.
    Пукся, шу, пукся, матушка,
    Да зелён садйö.
    Texte extrait de la pièce de Ńobdinsa Vittor Au paradis (Райын

    Contes Populars Komi

    L’aube du matin

    L’aube du matin, au petit matin elle flotte,

    Et elle flotte, l’aube du soir,
    L’aube du soir, tard le soir elle flotte,

    Et elle flotte, la barque sur l’eau,
    La barque sur l’eau, les bateliers ils voguent,

    Et ils voguent, les rameurs et les barreurs,
    Les rameurs et les barreurs, les jeunes gars,

    Et les jeunes gars, dans la barque ils sont assis,
    Dans la barque elles sont assises les jolies filles,

    Et les jolies filles, elles chantent,
    Elles chantent et tristes, tristes,

    Et triste, triste, au bord de l’eau une fille se promène,
    Au bord de l’eau une fille se promène et elle pleure,

    Et elle pleure, aux pieds des souliers,
    Aux pieds des souliers et elle vagabonde,

    Et vagabonde, sur la tête un foulard,
    Sur la tête un foulard, le foulard elle le perd,

    Et elle le perd : « Ce foulard-là,
    Ce foulard-là, hélas ! il n’est pas à moi,

    Et pas à moi, malheur à moi,
    Malheur à moi, mais à ma chère amie. »

    Асъя кыа

    Асъя кыа, кыа водз лэбалö,

    Лэбалö да, рытъя кыа,
    Рытъя кыа, кыа сёр лэбалö,

    Лэбалö да, ва вылын пыжаяс,
    Ва вылын пыжа, пыжаяс кывтöны,

    Кывтöны да, сынысьясыс да бöжалысьясыс,
    Сынысьясыс да бöжалысьясыс том молодечьяс,

    Том молодечьяс да, пыж шöрын пукалысьяс,
    Пыж шöрын пукалысьяс мича нывъяс,

    Мича нывъяс да, найö сьылöны,
    Найö сьылöны да шога, шога,

    Шога, шога да, ва дорын ныв гуляйтö,
    Ва дорын ныв гуляйтö да и бöрдö,

    Да и бöрдö да, кокас тюпель,
    Кокас тюпель да бöрвылас талялö,

    Талялö да, юрас чышъян,
    Юрас чышъян, чышъянсö вошталö,

    Вошталö да «Этiйö чышъян,
    Этiйö чышъян, чышъян мен абу жаль,

    Абу жаль да, меным сöмын жаль,
    Меным сöмын жаль аслам муса другöй».


    Contes Populars Komi


     La comunitat Komi és només una de les más de 140 comunitats, cultures que existeixen a Rússia.


    Text bilingüe Francés-Komi: Extret de la pàgina francesa "Contes Populars kOMIS"

    Ma vie, tu es resplendissante…

    Ma vie, tu es resplendissante,
    Ma jeune vie, ma jeune joie !
    Ma jeune vie, ma jeune joie
    Et ma jeunesse qui se passe !
    Et ma jeunesse qui se passe
    Et mes seize années accomplies !
    Et mes seize années accomplies
    Et mes vingt ans de longue attente…

    Шондiбанöй олöмöй…

    Шондiбанöй олöмöй да
    Том олöмöй, том гажöй!
    Том олöмöй, том гажöй да
    Том пöра коллялöмöй!
    Том пöра коллялöмöй да
    Дас квайт арöс тыртöмöй!
    Дас квайт арöс тыртöмöй да
    Кызь арöс виччысьöмöй!
    Texte rapporté par T. E. Uotila (locuteurs de l'Izhma et la Pechora),
    et cité dans la pièce
    de Ńobdinsa Vittor Au paradis (Райын)

    Catedral de l'Arcàngel del Kremlin de Moscou

    A la Catedral de l'Arcàngel de Moscou queda condensada gran part de la história dels inicis de la Rus que passaria després a ser enomenda Gran Rússia, ocupant grans extensions de territori, guanyant pam a pam casa metre, als tàrtars i a les grans Ordres mongoles, unificant terres, costums, llengua i  altres elements que conformen la Russia actual. Donar-hi un cop d'ull, fer-hi una visita és fer un respàs de la història russa.

    A la Catedral hi podem trobar des de la necròpolis, on hi foren enterrats els primers princeps de Moscou, els primers tzar i fins i tot alguns emperadors de l'època dels Romanov, la última dinastia russa.
    Fou fundada el 1333 pel príncep Ivan Kalità que n'ordenà construïr una petita esglèsia on desprès hi seria enterrat ell mateix. Del 1505 al 1630 la petita esglèsia va experimentar una profunda transformació, ampliant-la, decorant-la  i construïnt nous altars laterals entre d'altres.   El 1772 es realitzà l'útim enterrament d'un monarca, aquest ja amb el títol d'emperador.
    El 1812 fou restaurada del tot després de la guerra contra Napoleò.
    El 1912 no s'oficiaren més misses per prohibició del nou govern bolxevic.
    El 1991 s'oficiaren de nou les misses.
    En el 2008 s'hi colo.locaren les relíquies de la monge Eudokia.

    Dins de la catedral podem veure i gaudir  de moltíssimes icones com la de la Verge del Cel Beneït, del 1678. La Presentació, dels anys 1680-1681.  La Crucificció, del 1681. L' anunciació d'Ustiug, una imatge molt adorada des del segle XII, procedent de Novgorod. Les pintures murals dels nombrosos prínceps enterrats allí, com per exemple la pintua del Gran Príncep Vasili III. L'altar dedicat al mártir Varo el 1848.

    A la Catedral trobem decoració típicament russa i decoració itialiana. Cinc cúpules coronen la catedral, amb una façana típicament renaixentista italiana. Gran part de la catedral fou reformada per l'arquitecte Aleviz Novy.

    El Kramlin: Necrópolis de la Catedral de l'Arcàngel

     La historia de la necropolis, antic sepulcre de la dianastia moscovita dels Rurik i dels primers de la familia dels Romanov, començà el 1340 quan enterraren el seu propi constructor en el  primer edifici de pedre del temple, el princep moscovita Ivan I Danilovitx Kalita

          
    A la necròpilis hi podem trobar el Relicari de plata per les santes reliquies del Princep Dmitri, el fill menor d'Ivan el Terrible, el princep Dmitri, mori a Ulitx el 1591. El 1606 fou beatifact per haver mort de manera inocent. Fins a principis del segle XIX el relicari amb les reliquies del princep sant Dimitri es trobaven a la caterdral de l'Aracangel. El 1813 a canvi de l'antic relicari que havia estat robat pels soldats francesos, el mestre D.Lukhmanov en preparà un de nou. Sobre el relicari col.locaren una tapa de pedra blanca tallada.

    Els personatges que podem trobar-hi enterrats son:
    Ivan Danilovitx Kalità, princep moscovita des de 1325. Trasladà la capital de Valdimir a Moscou i creà la base del seu poder polític i econòmic.
    Ivan II Ivanovitx Krasni, gran princep desde 1353. Segon fill d'Ivan Kalità, continuà la política del seu pare d'unificació de les terres russes.
    Dmitri Ivanovitx Donskoi,  gran príncep de Moscou desde 1359. El 1380 guanyà els tàrtars al camp de Kulikovo. Establí la norma de successió al tron de pare a fill. Canonitzat.
    Vasili I Dmitrevitx, gran príncep de Moscou des de 1389, fill major de Dmitri Donskoi. Continuà la política del seu pare Dmitri Donskoi unificant la rus amb la compra de terres al Kan.
    Vasili II Vasilievitx Temni, gran príncep de Moscou desde 1425. Eliminà quasi tots els principats de Moscou i consolidà el seu poder.
    Ivan III Vasilievitx, gran príncep de Moscou desde 1462. Durant el seu regnat es derrotà el subjugament turc-mongol i es consolidà la centralitazció de l'Estat de la Rus.
    Vasili III Ivanovitx, gran príncep de Moscou i de tota la Rus desde 1505, fundador de la catedral  de l'Arcàngel. Acabà la unificació de les terres russes i instaurà la monocracia.
    Ivan IV Vasilievitx el Terrible, gran príncep desde 1533, primer tzar rus desde 1547. Portà a terme reformes en els àmbits del govern, el dret i la consolidació militar del poder.
    Fiodor Ivanovitx, va ser l'últim tzar de la dinastia dels Riurik. Fou coronat el 1584. Durant el seu regnat va tenir lloc l'anexió de la Siberia Occidental i la colonització de Povolzhe.
    Vasili Ivanovitx Shuiski, tzar rus desde 1606. Provenia dels princeps de Suzdal. Morí el 1612, sent presoner dels polonesos.

    Mijail Fiodorovitx, tzar i gran sobirà de tota la Rus. el primer de la dinastia dels Romanov. Fou escollit per concili d'estat en el 1613.
     Aleksei Mijailovitx Tishaishi, tzar rus desde 1645. Es dedicà a la reestructuració de l'estat, treball que continuaren els seus fills, Fiodor i Pere I.
    Fiodor Alekseevitx, tzar rus desde 1676. Es preocupà per l'educació, reforçà l'unió del marge esquerre d'Ucraina a Russia i començà la preparació de la reforma militar.
    Pere II Alekseevitx, emperador desde el 1727. Ultim sobirà de la dinastia dels Romanov, enterrat a la necròpolis de la catedral de l'Arcàngel el 1730.

    Altres elements interessants de veure dins la necròpolis son:  L'Icona de la monja Efrosinia a l'altar lateral de San Varo.
    El sepulcre del primer Tzar rus i els seus fills, que es trob a la part principal de l'altar de la catedral.
    El Relicari de fusta per a les reliquies del Princep Mijail             Xernigovski que fou batificat per l'esglèsia ortdoxa quan morí a l'Horda el 1246. Per voluntat del Tzar Ivan IV foren transportades les relíquies de la població de Xernigorski a Moscou. El 1688 es construí i es col-locà el relicari de fusta i finalment fou transportat definitivament les relíquies a la catedral de l'Arcàngel on reposen actualment des de 1774.



    dissabte, 31 de març del 2012

    Carrusseel



    Els set partits que concorren a aquests comicis han denunciat violacions de la llei electoral, inclòs l'oficialista Rússia Unida (RU), la llista encapçala el president de Rússia, Dmitri Medvédev, i la victòria es dóna per descomptat.

    "Algunes de les denúncies s'han confirmat", va dir Leonid Ivlev, vicepresident de la CEC, i va informar que en un col · legi electoral de Moscou representants de "un dels partits" van utilitzar bolígrafs amb "tinta que desapareix".

    El vicepresident del Consell General de RU, Serguei Zhelezniak, va denunciar "nombroses violacions" per part de representants dels partits opositors, que, segons ell, feien propaganda electoral durant la jornada de votació, el que està prohibit per llei.
    Més d'un centenar de detencions

    A Moscou i Sant Petersburg, les dues ciutats més importants de Rússia, més d'un centenar d'opositors van ser detinguts per la policia quan protestaven contra els comicis, que consideren per endavant fraudulents.
    Un opositor denuncia el frau.

    "Hem detectat un mar de violacions", ha declarat per part Vladímir Kaixin, vicepresident del Comitè Central del Partit Comunista de Rússia, citat per l'agència russa RIA-Nóvosti.

    Segons el dirigent de la segona força política del país, el "carrusel" (el transport en autobusos de persones que voten en diversos col · legis electorals) s'ha vist en "gairebé totes les regions del país", inclòs Moscou.

    "La geografia de les violacions abasta tot el país", va indicar l'oficina de premsa del Partit Liberal Democràtic que lidera l'excèntric ultranacionalista Vladímir Yirinovski. En un comunicat, ha assenyalat que els seus observadors han estat amenaçats amb ser expulsats de les escoles, en cas que deixin constància de les irregularitats.

    "Les eleccions s'han convertit en el joc de 'enxampa al falsificador amb les mans a la massa'", va declarar el president del partit liberal Yábloko, Serguei Mitrojin, que va afegir que la seva formació ha presentat a la CEC 40 queixes formals. Només a Moscou, va assegurar, van ser detectats 40 "cavallets" amb ajuda de grups mòbils de observadors voluntaris.
    Atacs a la Xarxa

    A primera hora del matí, atacs de denegació de servei (DDOS) van deixar inutilitzades les pàgines web de l'emissora de ràdio Eco de Moscou i l'ONG d'observació electoral "Golos" (El Vot).

    Alexéi Venedíktov, director d'Eco de Moscou, va dir que l'atac contra l'emissora és "un intent d'impedir que difongui informació sobre irregularitats en les eleccions". En els comicis d'avui els russos elegeixen els 450 diputats que conformaran la Duma d'Estat, cambra baixa del Parlament.

    La totalitat dels legisladors es tria per llistes de partits que, per accedir a l'arc parlamentari, han d'obtenir més del set per cent dels vots emesos.

    Eleccions al President de Russia


    Gairebé 110 milions de russos estaven cridats a les urnes per decidir qui seran els seus diputats federals per als pròxims cinc anys, i encara que el nom del guanyador no ha sorprès, sí que ho han fet els seus percentatges. El partit oficialista Rússia Unida (RU) frega la majoria absoluta en vots, encara que en aquesta ocasió ha guanyat les eleccions parlamentàries amb un 49,47%, uns 14 punts menys que quatre anys abans, quan obtenia un 64,3%. Són dades amb el 93% de l'escrutini i el resultat final podria variar fins a tenir les dades totals, com ho ha fet durant la nit.
    Les reaccions no s'han fet esperar. Rússia Unida ha proclamat la seva victòria i el primer ministre rus, Vladímir Putin, va dir que els resultats permetran garantir el "desenvolupament estable" de Rússia: "Aquest és un resultat òptim que reflecteix la situació real al país. A partir d'aquest resultat podem assegurar el desenvolupament estable del país ".
    El president Dmitry Medvedev es va moure en la mateixa línia, assegurant que el vist durant la jornada d'aquest diumenge "és democràcia en acció" i "la varietat que estarem a la Duma reflecteix la realitat de la distribució de les forces polítiques del país "va afegir.
    No obstant això, ja ho avançaven els instituts demoscòpics, Rússia Unida perdria la majoria de dos terços que actualment ostenta en la Duma i que li permet escometre canvis constitucionals.
    El recompte oficial indica que el Partit Comunista podria rebre gairebé el 20% dels vots. Cap a peus hi havia el partit de centre Rússia Justa, amb un 13,07% dels vots, i el Partit Liberal Demòcrata (LDPR) d'ultradreta amb el 12,66%.
    Els grans guanyadors d'aquests comicis semblen ser els comunistes, que van registrar una millora substancial en comparació amb les eleccions de 2007, quan van aconseguir el 11% dels vots.
    El líder del Partit Comunista, Guennady Zyuganov, ha afirmat en declaracions a la televisió que el seu partit està ocupat verificant que en el recompte rebi la quantitat de vots que li corresponen. "No volem els vots de ningú, però no tenim cap intenció de lliurar els nostres", va dir Zyuganov.
    D'altra banda, es va negar a contestar si el seu partit participaria en una coalició de govern amb Rússia Unida.
    El president de la Comissió Electoral Central, Vladímir Txurkin, va dir en declaracions a la televisió nacional que les eleccions va transcórrer sense problemes, sense fer comentaris directes sobre els ciberatacs contra diverses webs opositores i els arrestos de 130 manifestants al llarg del dia.
    "Semblem estar en camí per tenir millors resultats que en les últimes eleccions parlamentàries ... la votació és clara com el vidre i neta", va dir Txurkin al canal RTR.
    La participació electoral va ser una mica major al 50%, d'acord amb informació oficial difosa aquesta nit.



    Més de 130 persones van ser detingudes a Moscou i Sant Petersburg per protestar contra les eleccions parlamentàries que opositors al govern qualifiquen com les "més brutes" des del final de la Unió Soviètica, segons han informat fonts crítiques al Kremlin.

    El portal d'internet kasparov.ru, proper al partit Una altra Rússia, a qui no li va ser permès participar en aquestes eleccions, va reportar que les forces de seguretat van detenir al centre de la capital russa a uns 100 manifestants, mentre que a Sant Petersburg van ser voltant de 30.

    Entre els detinguts hi ha un dels ex líders de Una altra Rússia, Eduard Limonov, com així també Sergei Udalzov del Front d'Esquerra.

    Al país més gran del món en superfície, amb nou fusos horaris, 110 milions de persones van ser cridades a les urnes per elegir entre set partits polítics als diputats que ocuparan els 450 escons de la nova Duma, per primera vegada per a un mandat de cinc anys, després d'una reforma constitucional.

    Opositors al govern com el polític Vladimir Ryshkov, a qui no li va ser permès participar en els comicis, va denunciar les eleccions com "les més brutes" des del final de la Unió Soviètica. El moderat opositor Jabloko denunciar que hi va haver electors que van acudir a votar en massa causant confusió i votant en diverses ocasions.

    El Ministeri de l'Interior va parlar de nombroses irregularitats que seran analitzades. Sense nomenar partits, es va parlar també d'intents de compra de vots i de l'exigència de caps d'empreses als seus empleats que garantissin per escrit que votarien pel partit de Putin.
     
    Informacio adaptada dels diaris El Pais, El Mundo, Kommersant i Gazzeta. Març 2012.

    Protestes. Opinions a Favor i en Contra

    Pagina per veure els resultats: http://www.gazeta.ru/maps/elections2011/russia.shtml

    Уважаемые коллеги, друзья!
    Ситуация с текущими уличными акциями в Москве складывается очень сложная.

    С одной стороны, мы с коллегами по «Демократическому выбору» понимаем и разделяем негодование тех, кто возмущен фальсификациями на выборах в Госдуму.
    У нас свои основания негодовать: многие из нас 4 декабря были непосредственными свидетелями фальсификаций, работая наблюдателями на избирательных участках или преследуя по городу карусели махинаторов. Мы понимаем: кровь у людей кипит, хочется выйти на улицу, возникает пьянящее ощущение близкой революции.

    С другой стороны, мы полностью не доверяем организаторам митинга 10 декабря на Площади Революции – Удальцову, «Солидарности».
    В понедельник, 5 декабря, эти люди показали себя во всей красе: призвав людей на согласованный «общегражданский» митинг, они полностью присвоили себе его политические итоги и спровоцировали людей участвовать в незапланированном несогласованном шествии до Лубянки и дальше, подставив под дубинки ОМОНа неготовых к этому граждан.

    Хотя митинг 10 декабря на Площади Революции согласован, у нас есть полная уверенность, что его организаторы под конец мероприятия подтолкнут разгоряченных людей на несанкционированное шествие, против ОМОНа, против дубинок.

    Последствия этого мы хорошо видели в последние дни: большинство ВИПов отпускают, а сотни рядовых активистов и обычных людей, участвовавших в несогласованных акциях, до сих пор томятся в застенках, часто без необходимой помощи, воды и еды, связи с внешним миром.

    Benvolguts col · legues i amics!
    La situació de les actuals accions de carrer a Moscou formen un complex.
    D'una banda, els meus col · legues de les "eleccions democràtiques" Comprenc i comparteixo la indignació d'aquells que estan indignats per la falsificació de les eleccions a la Duma.
    Tenim les nostres pròpies raons per ressenten: molts de nosaltres, 04 de desembre van ser testimonis directes de frau, el treball dels observadors als col · legis electorals o perseguint al voltant dels conspiradors de la ciutat de carrusel. Entenem que la gent té la sang bullent, vol sortir al carrer, hi ha una sensació embriagadora de la revolució proper.
    D'altra banda, no confien plenament en els organitzadors de la manifestació, 10 de desembre a la Plaça de la Revolució - ". Solidaritat" Udaltsova,
    Dilluns, 5 de desembre, aquestes persones es va manifestar en tota la seva glòria: la gent de trucada en l'acord "civil comú" ral · li, que estan completament usurpat els seus resultats polítics, i va provocar a la gent a participar en una marxa incompatible no planificat de la Lubianka, i, a més, la substitució d'unes porres antiavalots no està llest per aquest els ciutadans.
    Encara que la reunió de 10 de desembre a la Plaça de la Revolució va estar d'acord, tenim plena confiança en que els organitzadors al final de l'esdeveniment serà encoratjar la gent a marxar climatitzada no autoritzada contra la policia antiavalots contra els clubs.
    Les conseqüències d'aquest bé, hem vist en els últims dies: va llançar la major part VIPov, però centenars d'activistes de la tropa i la gent comú que van participar en les accions no coordinades, encara llangueixen a les masmorres, sovint sense les cures necessàries aliments, ni aigua, poseu-vos en contacte amb el món exterior.


    А в это время бодрые ВИПы привычно раздают интервью и получили годовую дозу личного пиара.
    А те, кого арестовали, не моргнув глазом рассказывают в суде, что «просто шли в метро».

    Не говоря уже о том, что некоторые из них, которые что-то там бодро орали про «победу» с трибуны митинга на Чистых прудах 5 декабря (даже не буду вспоминать, что в предыдущие месяцы эти же люди отговаривали людей от голосования на выборах, чем очень помогли «Единой России» получить больший процент голосов), позже на несогласованное шествие до Лубянки не пошли и куда-то смылись.
    Под аресты и избиения попали в основном рядовые участники митинга и шествия.

    Мы полностью уверены, что так будет и на этот раз.
    Это – в стилистике данных политических фрирайдеров и халявщиков. Обо всем этом хорошо написала в фейсбуке Татьяна Малкина, участница митинга на Чистых прудах 5 декабря – почитайте, у кого есть фейсбук.

    Все это может кончиться большой кровью.
    Это – самое опасное в сегодняшней ситуации.

    У нас в «Демвыборе» много людей, которые имеют большой опыт участия в протестных акциях 2007-2010 годов, опыт столкновений с силовиками, избиений, арестов.
    Большинство этих людей выбрали другой путь – не революционный, путь институциональных изменений, через выборы – сознательно, понимая, что намеренные столкновения с ОМОНом – это политический тупик. Мы считаем, что на этих выборах, невзирая на фантастические по масштабам фальсификации, был достигнут колоссальный результат, сделано невозможное – общими усилиями миллионов людей мы достигли результата «Едра» меньше чем в 50%. Еще 2 недели назад все те крикуны, которые сейчас «недовольны» 49% и хотят 25%, крутили пальцем у виска и говорили, что даже 49% - это невозможно. Но это оказалось возможно. Без крови и драк с ОМОНом.

    Теперь есть стопроцентный шанс повторить и развить успех на выборах 4 марта.
    Мы точно знаем, что для этого нужно сделать – например, теперь уже закрыть все участки в Москве независимыми наблюдателями. И многое другое. У любителей поругать Бориса Ельцина и поплакать по «сфальсифицированным» выборам 1996 года появляется, кстати, отличный шанс доказать делом, что они не балаболы, и воплотить свою историческую мечту, проголосовав за того же кандидата, что противостоял Ельцину в 1996 году.

    Мы убеждены – сосредоточиться сейчас нужно на этом.
    На кропотливой работе по нанесению нового болезненного – а возможно, фатального – политического удара по Путину 4 марта 2012 года. Как показало время, Алексей Навальный был глубоко не прав, когда говорил, что «выборов в стране нет». 4 декабря доказывает: выборы в стране грязные, но выборы – есть.

    Это как в бородатом анекдоте про старого и молодого бычков.
    Удивительно, но мы с моими молодыми коллегами по «Демвыбору» (мне нет еще 40, большинству нашего актива намного меньше) выступаем в роли «старых» бычков – которые призывают не суетиться, медленно спуститься с горы и спокойно разделаться со всем путинским стадом. Удивительно, что к обратному призывают седеющие виндсерферы на последней предпенсионной волне, как будто им еще 23.

    В русском фольклоре на эту тему есть масса мудростей, основной смысл которых – если поспешить с попытками свергнуть надоевшего Путина и раньше времени бросить лягушачью шкурку в печку, то потом придется тащиться за тридевять земель, чтобы долго стоять в пикете с плакатом «Свободу Навальному и Яшину!».

    Кровь и беспорядки могут отбросить «русскую весну» далеко назад.
    Не надо сейчас этого.

    Несмотря на все это, многие из наших коллег по «Демвыбору», тем не менее, хотят выйти на митинг 10 декабря.
    Мы не против. Мы только хотим высказать несколько простых мыслей:

    1. Мы категорически не доверяем организаторам мероприятия 10 декабря и очень просим не поддаваться на их провокационные призывы.
    Любые. Действовать нужно строго в рамках закона.

    2. Мы не возражаем против участия наших сторонников в митинге 10 декабря, но смотрите пункт первый.

    3. Мы будем добиваться политической ответственности провокаторов, подставляющих неготовых к насилию людей под дубинки силовиков.

    4. Мы официально будем участвовать в митинге 17 декабря, заявку на проведение которого подала партия «Яблоко».
    «Яблоку» как организаторам мы доверяем, провокаций такого рода, как 5 декабря, за ними не зафиксировано.

    Mentrestant, com vipy alegre costum distribuir l'entrevista i van rebre una dosi anual de personal, de relacions públiques.
    I els que van ser detinguts, sense immutar-li va dir al tribunal que "acaba d'anar al metro."
    Per no esmentar el fet que alguns d'ells que hi ha alguna cosa alegre crit de "victòria" des de la tribuna de la reunió el 5 de desembre estanys nets (ni tan sols van a recordar que en mesos anteriors, aquesta mateixa gent va tractar de dissuadir a la gent de votar a les eleccions El que realment va ajudar a "Rússia Unida" aconseguir un major percentatge dels vots), i més tard en la marxa cap a la inconsistent Lubianka no ha desaparegut i es va ajupir a terme.
    En virtut de les detencions i pallisses eren majoritàriament els participants ordinaris de la manifestació i una marxa.
    Estem plenament convençuts que serà així en aquest moment.
    Això és - en l'estil d'aquests freeriders polítics i Freeloaders. Tot això està molt ben escrit a Facebook Tatiana Malkin, un participant en el ral · li, els estanys nets 5 de desembre - fes un cop d'ull a que té un Facebook.
    Tot això pot resultar en una gran quantitat de sang.
    Aquest és - el més perillós de la situació actual.
    Tenim un "Demvybore" una gran quantitat de persones que tenen una àmplia experiència de la participació en manifestacions de protesta de 2007-2010, l'experiència dels enfrontaments amb les forces de seguretat, les pallisses i les detencions.
    La majoria d'aquestes persones han optat per un camí diferent - no és una forma revolucionària de canvi institucional, a través de l'elecció - intencionalment, sabent que el xoc deliberat amb la policia antiavalots - això és un cul de sac polític. Creiem que en aquestes eleccions, tot i que el frau a escala fantàstica, hi ha hagut un gran resultat, fa l'impossible - els esforços conjunts de milions de persones que han aconseguit resultats ", Edra" menys del 50%. Fins i tot fa dues setmanes, tots aquests bocamoll que estan "insatisfets" i el 49% vol un 25%, retorçats dits a la templa, i va dir que fins i tot el 49% - això és impossible. Però va ser possible. Sense la sang i baralla amb la policia antiavalots.
    Ara hi ha la possibilitat de repetir cent per cent i construir sobre l'èxit en les eleccions del 4 de març.
    Sabem que ha de fer - per exemple, ara és a prop de tots els llocs a Moscou, els observadors independents. I molt més. No els fans de Boris Ieltsin i el crit profà de "arreglat" les eleccions de 1996 apareix, per cert, és una gran oportunitat per demostrar el cas que no ho fan balaboly, i fer realitat el seu somni històric votant pel mateix candidat que s'oposava a Ieltsin el 1996.
    Estem convençuts - ara s'han de centrar en això.
    En la dura tasca en l'elaboració d'un nou dolor - cop a la política de Putin de març 4, 2012 - i potser fatal. Amb el temps va demostrar, a l'engròs d'Alex tenia tota la raó quan va dir que "no hi ha elecció". 4 des demostra que les eleccions al país estan bruts, però l'elecció del - allà.
    És com si la broma dels toros barbuts vells i joves.
    Sorprenentment, ens trobem amb els meus col · legues joves "Demvyboru" (no estic encara de 40 anys, la majoria dels nostres actius és molt menys) actuen com els "vells" els toros-que no requereixen una queixa, lentament descendeixen de les muntanyes i en silenci passar comptes amb tota la caterva de Putin. Sorprenentment, els windsurfistes inversa grisos trucar a l'última abans de la jubilació d'ona, com si tinguessin 23.
    En el folklore rus sobre aquest tema hi ha savieses molts, el significat principal és - si vostè s'afanya amb els intents d'enderrocar avorrida de Putin i massa aviat per tirar la pell de la granota al forn, després han de caminar penosament per milles i milles de distància, per estar per molt temps en una manifestació amb una pancarta "Llibertat Navalny i Yashin ! ".
    Trastorns de la sang i la sang pot baixar la "Primavera de Rússia" és de molt enrere.
    No necessito això ara.
    Malgrat tot això, molts dels nostres col · legues "Demvyboru", però, vol anar a una reunió el 10 de desembre.
    No ens importa. Només volem fer algunes idees simples:
    A. Absolutament no em refio dels organitzadors de l'esdeveniment el 10 de desembre i es va demanar no ser provocatius en les seves apel · lacions.
    Qualsevol cosa. Hem d'actuar estrictament dins de la llei.
    Dos. No ens oposem a la participació dels nostres seguidors en un míting el 10 de desembre, però vegeu el paràgraf primer.
    Tres. Anem a buscar el compromís polític provocadors no substituïts llest per a la violència sota la batuta de la gent siloviki.
    4. Estem oficialment participar en la reunió del 17 de desembre de candidatura per organitzar la part que va presentar la "Yabloko".
    "Apple" com els organitzadors, la confiança, les provocacions, com el 05 de desembre, darrere d'elles no és fix.