Catedral de l'Arcàngel del Kremlin de Moscou

A la Catedral de l'Arcàngel de Moscou queda condensada gran part de la história dels inicis de la Rus que passaria després a ser enomenda Gran Rússia, ocupant grans extensions de territori, guanyant pam a pam casa metre, als tàrtars i a les grans Ordres mongoles, unificant terres, costums, llengua i  altres elements que conformen la Russia actual. Donar-hi un cop d'ull, fer-hi una visita és fer un respàs de la història russa.

A la Catedral hi podem trobar des de la necròpolis, on hi foren enterrats els primers princeps de Moscou, els primers tzar i fins i tot alguns emperadors de l'època dels Romanov, la última dinastia russa.
Fou fundada el 1333 pel príncep Ivan Kalità que n'ordenà construïr una petita esglèsia on desprès hi seria enterrat ell mateix. Del 1505 al 1630 la petita esglèsia va experimentar una profunda transformació, ampliant-la, decorant-la  i construïnt nous altars laterals entre d'altres.   El 1772 es realitzà l'útim enterrament d'un monarca, aquest ja amb el títol d'emperador.
El 1812 fou restaurada del tot després de la guerra contra Napoleò.
El 1912 no s'oficiaren més misses per prohibició del nou govern bolxevic.
El 1991 s'oficiaren de nou les misses.
En el 2008 s'hi colo.locaren les relíquies de la monge Eudokia.

Dins de la catedral podem veure i gaudir  de moltíssimes icones com la de la Verge del Cel Beneït, del 1678. La Presentació, dels anys 1680-1681.  La Crucificció, del 1681. L' anunciació d'Ustiug, una imatge molt adorada des del segle XII, procedent de Novgorod. Les pintures murals dels nombrosos prínceps enterrats allí, com per exemple la pintua del Gran Príncep Vasili III. L'altar dedicat al mártir Varo el 1848.

A la Catedral trobem decoració típicament russa i decoració itialiana. Cinc cúpules coronen la catedral, amb una façana típicament renaixentista italiana. Gran part de la catedral fou reformada per l'arquitecte Aleviz Novy.