La fàbrica de cervesa de Zhigulí és una de les més antigues de Rússia. Es troba a Samara, a la vora del riu Volga.
Des de finals dels anys 90 es van fer famoses les postals amb la imatge de la fàbrica de cervesa Zhigulí, especialment des de l'altre costat del Volga, que s'enviaven des Samara a moltes ciutats de Rússia i d'altres països. Algunes d'elles s'han conservat fins als nostres dies i es poden trobar en els llibres sobre la història de la ciutat. Més tard, les instal · lacions de la fàbrica van ser declarades monument arquitectònic i l'Estat les administracions fins a l'actualitat.
El 1 gener 1881 un nou propietari es va fer amo de l'empresa. Dos mesos després, el diari "Samárskie gubérnskie Vedomosti" informar als ciutadans de que la selecció de cervesa fabricada a Zhigulí tornava a sortir a la venda.
A principis de la Primera Guerra Mundial el volum de producció de cervesa havia crescut fins als 2,7 milions de barrils a l'any. La major part era cervesa de barril. Únicament les cerveses més exclusives es venien en ampolles: "Vénskoye", "Stolóvoye", "Export", "Martóvskoye", "Bavárskoye", "Pilsen" i "Zhigulí".
No obstant això, van arribar mals temps per a la família del fabricant. L'entrada de Rússia en la Primera Guerra Mundial va fer aflorar al país un sentiment antialemany. El 29 de juliol de 1914 es va començar a vigilar en secret als austríacs que vivien a Samara. Poc temps va arribar de Moscou una ordre d'expulsió de la família Vacano.
A la fàbrica les coses també anaven malament: la major part de les seves instal.lacions van ser recondicionats per atendre les necessitats militars. En elles es van situar els tallers de proveïment de l'exèrcit i la infermeria.
Fins a l'arribada al poder dels bolxevics a la fàbrica es destil · laven begudes de fins a 1,5 graus. No es permetia fabricar begudes més fortes causa de la "llei seca" vigent al país.
A principis de febrer de 1918 va tenir lloc una nacionalització parcial de la fàbrica, i la propietat va ser confiscada per les autoritats.
Després d'això, Alfred Vacano se'n va anar als Alps austríacs, on va morir a l'edat de 82 anys.
El 1934 va arribar a Samara el comissari del poble per a la indústria Anastás Mikoyán, que va quedar meravellat amb el gust de la cervesa llavors anomenada "Vénskoye", pel que va ordenar canviar-li el nom a un menys burgès: Zhigulióvskoye. Més tard es va ordenar la preparació d'una recepta de cervesa rossa per la seva producció a tot el país. Com a base per a aquesta nova recepta es va escollir la cervesa Zhigulióvskoye. D'aquesta manera aquesta marca es va tornar famosa a tota la Unió Soviètica.
En l'actualitat la companyia "Cervesa Zhigulióvskoye" és líder al mercat a la regió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada