S'ha celebrat un festival de teatre d'aficionats a un poblet prop de Vorónef, el mateix on la germana del gran director i professor Konstantín Stanislavksi va fundar el primer teatre per camperols de Rússia fa 116 anys.
Els residents del poble no sumen en total cinquanta. Els més vells van morint, mentre que els joves es muden a zones on poden trobar feina, botigues, escoles, hospitals, gasoductes i cobertura de telefonia mòbil: tot del que no té Nikolski. El públic del festival va estar format per gent que venia dels pobles veïns i de persones criades en aquella terra. Els teatres d'aficionats de la regió de Vorónef aportar grups de suport al festival, en gran mesura integrats per joves.
Els espectadors de més edat, vestits amb jaquetes i xalets, van prendre seient des de primera hora del matí. Abans que s'aixequés el teló van tenir temps de conversar sobre amics comuns i la collita de cogombre. Un home amb una sola cama es va acostar coixejant.
Des de 1994, el festival de Nikolski es celebra cada dos anys. El dia de la inauguració s'ha convertit en una tradició recordar als Sokolov: intel · lectuals a qui els vilatans deuen el seu amor pel teatre. Encara segueixen en peu les cases que la família va construir per substituir les isbas cremades. La finca dels Sokolov acull ara un museu, on s'exhibeixen objectes autèntics de la família, com un quadre de Vasnetsov, un retrat de Txèkhov amb la seva signatura i fotografies amb Stanislavski.
També es conserva roba i estris dels pagesos a qui els Sokolov ensenyaven i curaven. I, per descomptat, al museu també es mostren els vestits confeccionats per als espectacles teatrals.
Alguns anys enrere, semblava que el teatre d'aficionats donava els seus últims cops de cua a Rússia. A la Unió Soviètica, els grups amateur sortien sovint de gira i gaudien d'un gran suport per part del govern, però després els actors i el públic van començar a envellir.
A la regió de Vorónef, però, van sobreviure els millors teatres populars. Entre els actors hi empleats de centres culturals i d'institucions socials, comptables i venedors, jubilats i estudiants. Per a ells, com per la professora Valentina Barlukova, del poble de Vishniovka, el teatre suposa una vàlvula d'escapament.
"Em van assignar un paper a l'obra d'una amiga, que s'havia anat a treballar a Moscou. Abans, tota la meva vida discorria entre el treball i la casa. Però ara vaig als assajos i tinc una visió diferent del món ", diu la professora.
El primer teatre per camperols de Rússia va ser fundat el 1896 pel matrimoni Sokolov: la germana de Stanislavski, Zinaida, i el seu marit, Konstantín, un famós metge. Inspirats per les idees de Lev Tolstoi, es van mudar a viure de Moscou a Nikolski "per donar la possibilitat, almenys a un poble, de viure una vida dotada de sentit". Van atendre als camperols malalts i van obrir una escola per als nens del poble.
Als Sokolov els agradava actuar en representacions privades, que entusiasmaven als camperols. Representar obres de Ostrovski i Txèkhov. Assajaven i actuaven en graners.
Els espectadors de més edat, vestits amb jaquetes i xalets, van prendre seient des de primera hora del matí. Abans que s'aixequés el teló van tenir temps de conversar sobre amics comuns i la collita de cogombre. Un home amb una sola cama es va acostar coixejant.
Des de 1994, el festival de Nikolski es celebra cada dos anys. El dia de la inauguració s'ha convertit en una tradició recordar als Sokolov: intel · lectuals a qui els vilatans deuen el seu amor pel teatre. Encara segueixen en peu les cases que la família va construir per substituir les isbas cremades. La finca dels Sokolov acull ara un museu, on s'exhibeixen objectes autèntics de la família, com un quadre de Vasnetsov, un retrat de Txèkhov amb la seva signatura i fotografies amb Stanislavski.
També es conserva roba i estris dels pagesos a qui els Sokolov ensenyaven i curaven. I, per descomptat, al museu també es mostren els vestits confeccionats per als espectacles teatrals.
Alguns anys enrere, semblava que el teatre d'aficionats donava els seus últims cops de cua a Rússia. A la Unió Soviètica, els grups amateur sortien sovint de gira i gaudien d'un gran suport per part del govern, però després els actors i el públic van començar a envellir.
A la regió de Vorónef, però, van sobreviure els millors teatres populars. Entre els actors hi empleats de centres culturals i d'institucions socials, comptables i venedors, jubilats i estudiants. Per a ells, com per la professora Valentina Barlukova, del poble de Vishniovka, el teatre suposa una vàlvula d'escapament.
"Em van assignar un paper a l'obra d'una amiga, que s'havia anat a treballar a Moscou. Abans, tota la meva vida discorria entre el treball i la casa. Però ara vaig als assajos i tinc una visió diferent del món ", diu la professora.
El primer teatre per camperols de Rússia va ser fundat el 1896 pel matrimoni Sokolov: la germana de Stanislavski, Zinaida, i el seu marit, Konstantín, un famós metge. Inspirats per les idees de Lev Tolstoi, es van mudar a viure de Moscou a Nikolski "per donar la possibilitat, almenys a un poble, de viure una vida dotada de sentit". Van atendre als camperols malalts i van obrir una escola per als nens del poble.
Als Sokolov els agradava actuar en representacions privades, que entusiasmaven als camperols. Representar obres de Ostrovski i Txèkhov. Assajaven i actuaven en graners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada