Any 1714:
L'11 de setembre de 1714 tingué lloc la darrera defensa de Barcelona després de 14 mesos de setge davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l'Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d'Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrant-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s'implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d'aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d'Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d'autogovern abans respectades per la Casa d'Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se'n va escapar temporalment). Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
Promulgació del 1980:
LLEI 1/1980, de 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre:
El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca
Article Primer: Es declara Festa Nacional de Catalunya la Diada de l'11 de Setembre.
Article Segon: Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei:
Any 2013
Avui, quasi 300 anys després de la derrota davant de les tropes de Felip de Borbó la gent es manifesta pacíficament i democràticament per defensar les seves costums i el dret de decidir el seu propi futur. El dret d'un poble que té molt clar que viure dins d'una europa democràtica com a estat propi és ja la única possibilitat. Les xuleries de l'Estat espanyol envers els catalans han fet enfadar fins i tot els més porucs, els més idiferents i fins i tot els més contraris a una nova via. Una nova via que ens portaria cap a la indepndència. La creació d'un estat dins d'Europa.
La cadena humana ha estat un éxit absolut i cap partit polític se l'ha pogut fer-la seva. Sino que han estat els propis ciutadans que l'han convocada per demenar democràticament un referèndum l'any 2014.
L'any 2012 i el 2013 són potser els anys d'inici d'un nou estat o com a mínim d'una segura nova forma d'establir les relacions entre Espanya i Catalunya. Ningú pot preveure el futur, però segurament, a partir d'avui Espanya s'haurà de replentajar molt seriosament la seva relació amb Catalunya. I si no s'afanya, ni una reforma de la Constitució en serà suficient.
Bona Diada!! a tots i totes.
L'11 de setembre de 1714 tingué lloc la darrera defensa de Barcelona després de 14 mesos de setge davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l'Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d'Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrant-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s'implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d'aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d'Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d'autogovern abans respectades per la Casa d'Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se'n va escapar temporalment). Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
Promulgació del 1980:
LLEI 1/1980, de 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre:El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca
Article Primer: Es declara Festa Nacional de Catalunya la Diada de l'11 de Setembre.
Article Segon: Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei:
Any 2013
Avui, quasi 300 anys després de la derrota davant de les tropes de Felip de Borbó la gent es manifesta pacíficament i democràticament per defensar les seves costums i el dret de decidir el seu propi futur. El dret d'un poble que té molt clar que viure dins d'una europa democràtica com a estat propi és ja la única possibilitat. Les xuleries de l'Estat espanyol envers els catalans han fet enfadar fins i tot els més porucs, els més idiferents i fins i tot els més contraris a una nova via. Una nova via que ens portaria cap a la indepndència. La creació d'un estat dins d'Europa.
La cadena humana ha estat un éxit absolut i cap partit polític se l'ha pogut fer-la seva. Sino que han estat els propis ciutadans que l'han convocada per demenar democràticament un referèndum l'any 2014.
L'any 2012 i el 2013 són potser els anys d'inici d'un nou estat o com a mínim d'una segura nova forma d'establir les relacions entre Espanya i Catalunya. Ningú pot preveure el futur, però segurament, a partir d'avui Espanya s'haurà de replentajar molt seriosament la seva relació amb Catalunya. I si no s'afanya, ni una reforma de la Constitució en serà suficient.
Bona Diada!! a tots i totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada