En el nostre recorregut diari pels continguts més curiosos d'internet, avui volem compartir una anotació del bloc «Fronteres», en la qual descobrim els secrets del lloc habitat més fred del planeta, un petit llogaret russa en què l'hivern dura nou mesos.
Per arribar fins aquest enclavament cal endinsar-se en la regió siberiana de Kolimá, travessant la solitària i gelada carretera M56. Aquesta via de més de 2.000 quilòmetres de llarg, coneguda com la «carretera dels ossos», va ser construïda per milers de presos entre 1932 i 1953, molts dels quals van morir durant el treball i van ser sepultats sota la calçada.
En aquest lloc, que a l'hivern només es pot arribar en avió, moto de neu o vehicle tot terreny, és normal que durant els nou mesos que dura aquesta estació el termòmetre es desplomi fins als quaranta graus sota zero o més enllà i romangui així les quatre hores del dia durant tres o quatre mesos seguits. D'altra banda, la temperatura més alta mai registrada en els mesos de gener o febrer ha estat de 16 graus sota zero.
La temperatura més baixa registrada en Oimiakón és de 67,7 graus i correspon a l'hivern de 1924. En canvi, en l'escàs mes que dura l'estiu s'han assolit temperatures de fins a trenta graus.
Amb aquestes condicions climatològiques, la vida dels seus habitants és bastant dura. Així, els pocs vehicles que circulen per les gèlides carrers del poble no poden aturar el motor en cap moment o no tornarien a arrencar, les classes es suspenen quan la temperatura descendeix per sota dels cinquanta graus sota zero i ningú porta ulleres a l'aire lliure , ja que a causa del intens fred s'enganxen instantàniament a la pell.
A més, en moltes de les cases no hi ha aigua corrent sinó blocs de gel a la porta i la llet es reparteix també en aquesta forma. De la mateixa manera, a l'escola s'usen llapis perquè la tinta dels bolígrafs arriba en estat sòlid.
El poble compta amb una vella pista d'aterratge que data de la segona guerra mundial, una fàbrica de llet que es paralitza d'octubre a març, una escola i, des de 2007, un hotel preparat per rebre als escassos turistes que volen visitar el lloc més fred de l'hemisferi nord. A diferència del que passa amb les cases dels habitants de Oimiakón, que majoritàriament viuen just sobre el nivell de subsistència, les deu habitacions de l'hotel tenen unes aigua calenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada