¿Què fou dels russos?

Davant l'allau de nous autors escandinaus que omplen la prestatgeria de les llibreries catalanes, la prestageria de "literatura russa contemporània" resulta tant buida com el mostrador d'una carniceria moscovita durant els últims anys de la perestroika.

Si bé els clàssics de la literatura russa es troben més vius que mai (gràcies a les noves traduccions directes), els escritors russos contemporanis amb prou feines donen senyals de vida. A què es deu aquest buit existencial d'existències a les llibreries catalanes? Boris Akunin i la seva saga detectivesca protagonitzada per Erast Fandorín (un Sherlock Holmes a la Rússia dels tzars), Ludmila Ulitskaya, o els postmodernistes Vladimir Sorokin i Viktor Pelevin són alguns dels autors russos vius que han trencat el gel i treuen el cap amb ganes de guanyar-se el nostre públic.
L'escassa immigració i la joventut dels estudis de Filologia Eslava justifiquen en part, el desinterés pels nous russos. Tot i així, la seva tímida presència queda eclipsada pel gruix de les grans novel·les russes que conqueriren Europa pel seu propi pes el segle XIX, es feren un forat en els seus prestages i allà segueixen, tant fresques com sempre.

En el últims anys obres mestres de Lev Tólstoi (es compliren cent anys de la seva mort el mes de novembre), de Fiodor Dostoyevski o de Nikolai Gogol (bicentenari l'any 2009) es reediten i trudueixen directament del rus per recuperar els matissos que es perderen pel camí de les traduccions indirectes de l'alemany, del francés...

Els grans autors russos del segle XX que buscaren les pessigolles amb la seva pluma el règim soviètic han deixat d'estar a l'abast de la mà al nostre país. Per "Lolita" (1955), de Vladimir Nabokov, no passen els anys i encara segueix sent un dels clàssics del segle XX més reeditats de tot el món. També, "Arxipèlag Gulag" d'Alexander Solzhenitsin (mort l'any 2008), la rigurosa guia sobre l'espantosa xarxa de camps de treball forçat de l'estalinisme, segueix sent una referència a Occident i també a Rússia (on s'ha incorporat al pla escolar amb una versió adaptada). L'obra mestre de Boris Pasternak, "Doctor Zhivago" (1956), recentment traduïda per primera vegada directament del rus a l'espanyol per Marta Rebón, és l'últim gran clàssic restaurat.

També cal afegir el descobriment d'obres inèdites d'autors de la primera meitat del segle XX mai abans traduïdes al rus, amb delicioses rareses com un conte de Fiodor Dostoyevski titulat "El cocodril".

El mercat editorial rus és un dels més dinàmics del món, degut a la voracitat tradicional dels seus lectors. Mijail Kurayev traduït per Jorge Ferrer, o Vasili Golovanov traduït per Ricardo San Vicente o la compilació d'articles costumbristes de la periodista Katia Metelizza recentment editada. Autors contemporanis de la dècada dels 60 que avui omplen les prestageries russes com Dimitri Bikov i Mijaill Shishkin, no acaben d'arribar a les nostres terres per que les editorials calculen molt els riscos i poques vegades s'arrisquen si una obra no ha destacat abans en altres països com va passar amb Grossman.

S'estàn fent petits passos i podem trobar l'editorial Nevsky Prospects que edita amb un format petit, atractiu aquest any publicarà la primera obra d'un autor viu: "El dilluns començarà el dissabte" (1965) dels germans Strugatski (Boris viu, mentre que Arkadi va morir l'any 1991). Aquesta obra és un clàssic de la literatura russa de ciència ficció soviètica que fou publicada ja a la Gran Bretanya el 1975.

Cal tenir esperança, doncs, de que la literatura russa seguirà sent publicada i lleguida altre cop .

En contra del terrorisme

Nosaltres com a persones d'aquest petit i blau món manifestem des d'aquesta modesta pàgina d'internet el nostre rebuig al terrorisme, doncs creiem que qualsevol manifestació violenta, per petita que sigui no ens porta enlloc i només genera més tencions, mal entessos i violència sense fi. No importa quina sigui la nostre religió, país o cultura. Fent la Pau i no la Guerra viurem molt millor tots plegats.
En record a totes les víctimes del terrorisme i l'opressió desmesurada.

Мы, как народ этой маленькой голубой мира и объявить, от этого скромного сайта нашей оппозиции к терроризму, то мы считаем, что любые насильственные демонстрации, однако мало получает нас нигде и только создает более намерения, плохие entessos и бесконечного насилия. Независимо от того, что наша религия, страны или культуры. Достижение мира и войны будут жить лучше вместе.
В память всех жертв терроризма и угнетения чрезмерным.

L'autoritat moral de Tolstói

Cent anys després de la seva mort, l'autoritat moral de Lev Tolstói creix. L'escriptor rus fou un precursor en la lluita contra la falta de fe i de valors.

La no violència

Quan Gandhi inicià la lluita per la independència de la Índia i la basà en la no vilència, escollí la via de . I Churchill i Mountbatten- els seus adversaris polítics- es donaren comte aviat de que estaven perduts davant d'aquell profeta que bestia com un pària però que sabia ocupar les alçades de la cuitadella... I així va passar que els propis britànics foren conquerits per l'autoritat moral de Gandhi. Gandhi es cartejava sovint amb el mestre Tolstói i que encara es poden veure a la biblioteca de Iásnaia Poliana.

Tolstói fou un porecursor d'aquesta lluita moral quan es rebelà contra la fredor racionalista i tibiesa del relativisme modern. Tenim que respondre amb el nostre cor i la nostre fe, i aquest és un repte que es planteja clarament als joves.

Els millors llibres del 2010: I en Català també

Aquesta llista ha estat elaborada per la revista de crítica litarària Time Out: Entre els llibres seleccionats n'hi ha dos de russos que ara ja podem gaudir en Català. Són els següents:

1. Massa felicitat (Club Editor), d’Alice Munro: Una timonera de les lletres. Així és l’escriptora canadenca Alice Munro –mar i barca alhora–, i així ho demostra, un altre cop, en el seu darrer recull de contes, Massa felicitat, que enllesteix quan és a punt de fer vuitanta anys i després d’haver anunciat la seva retirada literària.

2. Una història avorrida (Minúscula), d'Anton Txèkhov: D’avorrida, no ho és gens, Una història avorrida d’Anton Txèkhov (1860-1904). En els sis capítols hi ha monòleg, flux de consciència mig inconscient d’un narrador que parla d’ell mateix transformant-se en personatge.

3. La maleta (LaBreu edicions), de Serguei Doblàtov: Un dia, uns treballadors d’una fàbrica de joguines de Leningrad van tenir una pensada. Van cavar un petit túnel. A continuació, van agafar óssos, tancs i excavadores de joguina, els van donar corda, i els van posar a la boca del túnel perquè ells tots sols s’escapessin.

4. La mort de l'adversari (Minúscula), de Hans Keilson: Us heu parat mai a pensar si la vostra vida es podria definir a partir de l’odi que sentiu per algú? No us heu trobat mai amb persones que, en començar una conversa, es mostren amables, però que, en acabar-la, ja són estranyes o, fins i tot, odioses? Creieu que se supera mai, una pèrdua?

5. Alfabets (Edicions de 1984 / Anagrama), de Claudio Magris: Si hi ha algú que només amb un parell de paràgrafs sobre Schlegel, Turguèniev o Hoffmann aconsegueix que sortim corrents cap a la llibreria en busca d’exemplars, aquest és Claudio Magris (Trieste, 1939).

6. L'horitzó (Proa), de Patrick Modiano: Hi ha un bon grapat de coses que m’agraden d’aquest 2010. I a les llibreries s’hi poden trobar novetats d’escriptors francesos: Michon, Echenoz i Modiano, un autor de cognom italià i estil impecable que aposta per explicar històries que, en comptes d’inflar-se amb escenes, personatges i endergues, es mantenen fidels a l’essència de la narració. I aquesta essència no és una altra que la manera com ens afecta el pas del temps.

7. Els onze (Club Editor), de Pierre Michon: Els crítics literaris solvents coincideixen a situar Pierre Michon entre l’exclusiu grup dels clàssics vius. Si a aquesta dada hi afegim que l’autor ha treballat durant disset anys en Els onze, podem concloure que l’acurada traducció de David Ilig és –repic de tambors– un dels esdeveniments d’aquesta rentrée.

8. El mar de la tranquil·litat (Proa), de David Castillo: La Barcelona de Castillo és la del darrere, la que s’amaga a les visites, la que s’intenta dissimular sota la catifa, la que ja va trepitjar Juan Marsé i de la qual ell, convertit en hereu espavilat, torna a fer-ne literatura que enganxa.

9. El dia del juidici (Anagrama), de Salvatore Satta: Sempre s’ha dit que ningú no mor plenament del tot mentre és recordat. I certament aquesta afirmació es podria aplicar a tots els personatges que apareixen a El día del juicio, gran novel·la pòstuma de l’escriptor i jurista Salvatore Satta.

10. Tot el que tinc ho duc al damunt (Bromera), de Herta Müller: Planta creu i planta cara. Això és el que fa, precisament, Herta Müller (Nitzkydorf, 1953) en la darrera gran novel·la, que és un deu sobre deu. Planta creu als romanesos d’origen alemany que, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, foren deportats en camps de concentració soviètics, i planta cara al silenci que l’autora va viure de molt a prop perquè la seva mare ho va patir en pròpia pell i li costava molt de parlar-ne.

11. Una història d'amor i censura a l'Iran (Proa), de Shahriar Mandanipour: D’entrada dir que Una història d’amor i censura a l’Iran és un joc literari magnífic, una manera original, trencadora i fascinant d’afrontar una narració d’amor que, de fet, és molt més que una simple narració d’amor.

12. Temps d'estiu (Edicions 62), de J. M. Coetzee: J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) és un d’aquells autors que, per a delícia dels seus escassos lectors incondicionals, sap com complicar les coses.

13. Tres dones fortes (Quaderns Crema), de Marie Ndiaye: Norah, Fanta i Khady. Vet aquí tres noms que us quedaran gravats al cervell, o al cor, després de llegir Marie Ndiaye, darrer premi Goncourt. Són tres històries –lligades per un fil molt subtil– sobre tres dones amb pares, marits o germans cruels, absents o traïdors.

14. La princesa de gel (Amsterdam), de Camilla Läckberg: Camilla Läckberg es va convertir en tota una sorpresa internacional amb Les filles del fred, la seva tercera novel·la. Ara Llibres, atenta al fenomen, s’ha apressat a omplir els buits i acaba d’editar en català el debut literari de l’autora sueca, La princesa de gel.

15. Res a témer (Angle Editorial), de Julian Barnes: Si entreu en una llibreria –una llibreria com Déu mana, no un hipermercat de fastbooks– i pronuncieu, en veu alta i to lleugerament desafiant, el nom de Julian Barnes, és altament probable que alguna de les criatures que estiguin considerant una solapa –de les poesies completes de Villon, per exemple– us dirigeixi una mirada inquisitiva i, si no aneu vestits com un enquestador, mogui significativament, discreta, el dit petit.

Aquests són els 15 llibres que tenen cinc estrelles. A fora, cal destacar la llista de The New York Times, i la de The Guardian. A totes dues triomfa Jonathan Franzen i la seva novel·la Freedom, que aquí publicarà en breu Salamandra.

Artur Mas es converteix en el 129è president de la Generalitat

Artur Mas s'ha convertit aquest dijous en el 129è president de Catalunya. Ha estat poc abans de les 13.30h del migdia, després de la votació que s'ha fet al Parlament, en què ha rebut el suport dels 62 diputats de CiU i l'abstenció dels 28 del PSC, cosa que ha permès investir-lo president per majoria simple. La resta de grups hi han votat en contra. Dilluns que ve, 27 de desembre, Mas prendrà possessió del càrrec al Palau de la Generalitat.

Mas, en un breu discurs un cop ha estat investit, ha assegurat sentir-se “especialment honorat per la responsabilitat que m'atorguen”. “Després de tots aquests anys, no em sento un salvador, sinó un servidor útil, honest, eficaç i lleial, enamorat del país de la seva gent".

Mango segueix afiançant la seva presència a Rússia

A Rússia, Mango preveu obrir 10 centres a les principals ciutats com Sant Petersburg, Stavropol i Orenburg, després que el passat 15 de desembre obrís dues botigues a Saratov i Moscou. Actualment, la companyia té 72 punts de venda en territori rus, 62 de les quals són franquícies i 10 són centres propis.

Mango disposa de més de 1.700 botigues repartides en 102 països, i al 2009 també va dur a terme un pla d'expansió amb l'obertura de 8 centres a Espanya i 153 a l'estranger. A més, va consolidar la seva presència a l'Europa de l'est, l'Orient Mitjà i l'Àsia, i va penetrar en països com Iraq, Bielorússia i Guatemala.

Festival Txèkhof 2011

Aquest any vinent el Festival Txèkhof 2011 representarà l'espectacle "First Love", de S. Beckett, executat per Pere Arquillué i dirigit per Àlex Ollé i Miquel Górris. L'obra ja fou estrenada al Festival Grec de Barcelona.