dissabte, 31 de març del 2012

Opinions a les eleccions al Parlament Rus


Opinions a les eleccions pel Parlament Rus. Resultats Finals

Явка на выборах в Госдуму составила 60,21%. Таковы окончательные данные ЦИКа, который оглашает итоги голосования. Комиссия не стала рассматривать вопрос об отставке Владимира Чурова. Политолог, президент фонда ИНДЕМ Георгий Сатаров прокомментировал ситуацию Роману Карлову.

— Прежде чем мы начнем, я озвучу итоги, которые только что огласил Центризбирком. Итак, КПРФ получает в Госдуме 92 депутатских места, "Справедливая Россия" — 64, ЛДПР — 56, ну и "Единая Россия" — 238 депутатских мест. Что можете сказать по этому поводу?
— Собственно, ничего удивительного, ничего нового, все давно подсчитано. Единственное, что стоит напомнить: как минимум, половина мест "Единой России" — это результат фальсификации, а половина мест так называемой системной оппозиции — это не их голоса, а протестные. Поэтому Дума, в общем-то, не представляет страны. Это совершенно очевидно и она абсолютно нелегитимна.
— Все теперь гадают, почему ЦИК раньше времени огласил результаты выборов. Планировалось, что это произойдет 19 декабря, но случилось только сегодня.
— Это более-менее ясно, потому что рассмотрение всех этих фальсификаций в судах было неизбежно. Не могут же суды отклонять. Фальсификации настолько явные и никакой нормальный суд не может не установить факта противоречия между официально заверенным протоколом и результатом, который фигурирует на уже общей таблице ГАС "Выборы", где раза в два разница у "Единой России". Как можно опровергать такого рода вещи?
И поток этих рассмотрений в судах, естественно, поставил под вопрос возможность подведения итогов, признания этих выборов состоявшимися, признание формулировки, что, да, есть некие искажения, но они не повлияли на общий результат. Поэтому поторопились скорее признать эти выборы легитимными, пока не начались суды.
Понятно, что никакие усилия Чурова и подвластной ему комиссии не могут сделать эти выборы легитимными. Поэтому что бы они там ни принимали, какие бы штампы ни ставили, это никак не изменит ситуацию. Но они-то, естественно, стараются легитимировать результаты.


— Только что пришло сообщение с пометкой "молния", что выборы в Госдуму признаны состоявшимися и действительными. Вы уже знаете, что сегодня была предпринята, скажем так, робкая попытка сместить Владимира Чурова со своего поста. Как вы считаете, когда-то это удастся сделать и что должно при этом произойти?-
- Я думаю одно из двух: либо он не доживет до президентских выборов, естественно, на своем посту, либо будет революция.
Подробнее: http://www.kommersant.ru/doc/1835879?stamp=634590659272235851


 La participació en les eleccions a la Duma va ser 60,21%. Aquestes són les dades definitives de la CCA, el qual anuncia els resultats de la votació. La Comissió no va tenir en compte la renúncia de Vladimir Churov. Polític, el president George INDEM Satarov comentar Carlos Romà.- Abans de començar, he presentat els resultats dels quals acaben d'anunciar la CCA. Per tant, el Partit Comunista a la Duma de l'Estat es 92 escons, "Rússia Justa" - 64, LDPR - 56, i de "Rússia Unida" - 238 escons. Què pots dir sobre això?- En realitat, res sorprenent, res de nou, tots han estat comptats. L'única cosa que val la pena esmentar: almenys la meitat dels seients de "Rússia Unida" - és el resultat d'un frau, i la meitat dels escons de l'anomenada oposició sistèmica - que no és la seva veu i protesta. Per tant, crec que, en general, no un país. És bastant obvi, i és totalment il · legítim.- Tots es pregunten per què la CCA abans de l'hora anunciada dels resultats de les eleccions. Estava previst que això passarà el 19 de desembre, però va succeir just avui.- Això és més o menys clara, perquè la consideració de tots aquests fraus en els tribunals era inevitable. Els tribunals no poden rebutjar la mateixa. La falsificació és tan clara i cap tribunal normal no es pot establir el fet de la contradicció entre la certificació oficial pel protocol i el resultat, que sembla tenir una taula comuna, el director general, "les eleccions", en què dues vegades la diferència en la "Rússia Unida". Com es pot negar aquest tipus de coses?I el flux d'aquestes revisions en els tribunals, per descomptat, va posar en dubte la possibilitat de resumir, el reconeixement d'aquestes eleccions han tingut lloc, el reconeixement de la llengua, sí, hi ha una mica de distorsió, però no va afectar el resultat global. Així que veniu probabilitats de reconèixer aquestes eleccions com a legítimes, els tribunals encara no han començat.És clar que cap esforç estava subjecta a ell, i Churov Comissió no pot prendre aquestes eleccions com a legítimes. Així que no ho acceptaria, tant i fa segells establert, no canvia la situació. Però, per descomptat, tractant de legitimar els resultats.- Acabo de rebre un missatge marcat "llampec" que les eleccions a la Duma va declarar vàlida i real. Vostè ja sap que avui dia es va fer, per exemple, un tímid intent de desallotjar Vladimir Churov del seu càrrec. Creu vostè que una vegada que això es pot fer i el que hauria de succeir en aquest cas -- Crec que una de dues coses: o que no viuria fins a l'elecció presidencial, per descomptat, el seu treball, o serà una revolució.

Ciberguerra

El mundo, publicat per Pablo Romero. Madrid. Decembre 2011.

 
ENTREVISTA | President del Comité 'High-Tech' de la Duma

'No es que la llibertat perilli, es que simplement no n'hi ha.'



    Treballo per exemple sobre la legislacio sobre fons d’inversio de risc, quins impostos s’apliquen a les noves empreses.. Abans de l’actual carrec treballava en centres d’alta tecnología de Russia. Dono suport als emprenedors.
    Treballa tambe en la seva legislacio?
    En tot. Cal incloure les infraestructures, les relacions entre els diferents actors, activitats per coneixes a la gent. De fet una gran part del temps el passo als Estats Units intentant trobar emprenedors que vulguin començar a Russia i els poso en contacte amb empreses importants del sector a Russia.
    Quin es el quadre actual entre Internet i la gent a Russia? No existeix una gran frontera entre les diferents clases socials a l’hora d’utilitzar internet?
    En primer lloc Internet es una segona realitat virtual a Russia. Existeix un mon que la gent veu i un altre el que es veu a la televisio nacional, que no te res a veure amb la realitat. I a la xarxa existeixen moltes manifestacions. Quasi el 60% del rusos tenen acces a internet, a Moscou el 80% i a Siberia cau al 50%. Clar que a les zones rurals la xifra es molt menor, pero mica en mica la xifra deixa de ser tant desigual.
    Creu que el govern preten censurar cada cop mes els mitjans?
    Segons la meva opinio sencillament no hi ha llibertat d’expressio. Tambe cal dir que el mateix cap de la KGB, o el mateix President reconeixen la practica impossibilitat de controlar les comunicacions, i politicament es imposible, encara que accepten i intenten copiar les tecniques xines de control.  Crec que de facto es impossible carregar-se les lleis de comunicacio per que la gent sortiria al carrer massivament. Tinc la sensacio que tenen por a aquest fet.

    Ilya Ponomarev., sembla que això és el que realment Proporciona un gran passant ja en RusiaВ ... En qualsevol cas, Вїcree que d'alguna manera el Govern rus exerceix algГєn tipus de control sobre la Xarxa, en qualsevol cas, encara que sigui com a excusa per a identificar riscos per a la seguretat nacional? Per exemple, hi va haver una polГ © mica recent relacionada amb les dades encriptades de Gmail i Skype, encara que al final es descartГі actuar contra aquests serveis ...
    Un cop mГЎs, el que habrГa preguntar és si són competents en © termes de Internet i de la comunicaciГіn en general. La gent del Govern Proporciona un gran al lГmite d'aquest coneixement, la veritat és que no ho entén molt bé, i llavors es Proporciona un gran centrant en els aspectes © cnics. El que has esmentat, és a dir, la nociГіn de prohibir l'ús de Skype perquè s'usa una tecnologГa de encriptaciГіn, per exemple, és il · lustratiu, perquè de veritat no crec que utilitzi una tecnologГa tan sofisticada com perquè no es pugui trencar. Però un cop mГЎs, aquesta gent tracta d'atacar les vores, les cantonades, en lloc del nГєcleo dels problemes. El cas de Skype remet de fet a la cuestiГіn de si tenim una legislaciГіn que obligui a tenir les comunicacions desencriptadas. Als EUA, per exemple, no Proporciona un gran permès utilitzar eines de encriptaciГіn, ia Rússia és la situaciГіn és similar.

    Internet és una cosa global, no coneix fronterasВ ... ВїNo hi ha un risc que el afГЎn de control deixi al paГs aïllat?

    Tècnicament és molt fàcil, mira el cas de la Xina. Xina ho fa, és un exemple que es podria recrear a Rússia tècnicament en una o dues setmanes. El país compta amb un instrument anomenat Sorm (similar a Echelon), un sistema per controlar, monitoritzar i classificar activitats en xarxa. Aquest sistema s'ha implantat a tots els ISP i proveïdors d'Internet, empreses de telefonia, etc. I és públic. De fet, aquesta eina ha tingut la seva utilitat en la lluita contra el terrorisme. Diversos terroristes han estat atrapats gràcies a aquesta tecnologia, ja que et permet buscar l'origen d'una comunicació determinada, en una àrea concreta i durant un temps particular. Quan hi ha un atac terrorista es pot accedir a tots els números, qui truca a qui, i aquí podem establir la identitat dels terroristes. Això és així, és veritat. Però la pregunta és realment si tota aquesta tecnologia pot usar-se per la censura també. La veritat és que ara mateix està prohibit fer servir aquesta eina per a la censura, però la gent que es dedica a la seguretat a Rússia de tant en tant abusa del seu ús perquè atorga un gran poder. Aquí està l'exemple d'un dels nostres principals activistes polítics, que estava tractant de recaptar fons a través d'un servei semblant a PayPal aquest estiu a Rússia. Els de seguretat tenien registrats a tots els donants, encara que eren anònims en principi. Després van donar aquesta informació a un dels grups de joventuts a favor del Govern, els quals van muntar una campanya de crítiques contra aquests donants, en principi anònims. Va ser una bogeria i un gran escàndol, ja que òbviament tot això era il · legal, però clar, havia de provar que es tractava dels de seguretat de l'estat, tot i que era més que obvi que ells havien filtrat aquesta informació.
    Llavors on creu que està l'equilibri entre l'absència de seguretat i el control absolut per part de l'Estat a la Xarxa? Perquè sembla que s'imposa més el control ...

    Mira, crec que la clau és com s'interpreten les dades que es recullen. Escoltar a algú parlar per telèfon en el món d'avui dia és molt fàcil de fer. Fins teu telèfon es pot interceptar fàcilment si utilitza tecnologia GSM, hi ha aparells molt senzills que un pot comprar a qualsevol lloc per escoltar les converses de mòbils al nostre voltant. Però com s'entén el que s'està captant? És a dir, com es processen les dades? No n'hi ha prou amb gravar la informació, sinó que la qüestió és com s'usa després. Es tracta d'un problema molt difícil de solucionar, i crec que la resposta legal no és deixar utilitzar o prohibir els aparells, les eines o les xarxes. Es podrien utilitzar 'tallafocs', però una vegada més dubto que es fes alguna cosa semblant perquè les conseqüències polítiques serien molt dures (és tècnicament possible, però políticament inacceptable). Així que crec que l'amenaça més gran és, precisament, la regulació dels grans mitjans de comunicació.

    ¿De debò?

    -. El paper dels mitjans de comunicaciГіn de massa a Rússia és, ara mateix, molt democrГЎtico (almenys des del meu punt de vista), però Proporciona un gran subjecte a una sèrie de requisits imposats per la legislaciГіn vigent. D'aquesta manera, no es poden utilitzar paraulotes en un periГіdico, ja que es estarГa violant la Г © tica pГєblica, per asГ dir. Tampoc es pot es pot donar publicitat a extremistes coneguts en els mediosВ ... Són requisits que jo, personalment, considero lГіgicos i que existeixen en altres paГses. Però si aquests mateixos requisits s'apliquen als individus, llavors molt fГЎcilmente podrГamos tancar tots els blocs, perquè moltes vegades es diu en ells 'fotre', 'merda' ... És que es cerrarГan tots els llocs web personals. a la vegada, aquesta normativa es aplicarГa a les compaГ ± Гas que donen serveis a milions de blocs, de manera que amb que un sol weblog usés una paraulota ... Вїse cerrarГa el servidor complet, entès Г © aquest com un mitjà de comunicaciГіn en ? ВїA causa d'un blocaire que va fer alguna cosa no permès es poden tancar milions?
    ¿Està treballant en la Duma perquè aquest tipus de situacions legals no es produeixin?

    Sí, aquesta ha estat la meva responsabilitat directa en els últims dos anys. Hem creat una normativa perquè els proveïdors de serveis, de la plataforma de 'hosting', etc ... no carreguin amb la responsabilitat de les accions dels seus usuaris. Si s'escau, es pot responsabilitzar a les persones que estan incomplint les normes. Per exemple, si algú distribueix pornografia infantil, aleshores Vodafone no té culpa pel fet que aquests continguts passen per les seves xarxes, sinó que la persona que està enviant aquestes fotos carrega amb la responsabilitat i ha de ser jutjada. Amb les lleis russes, però, és molt complicat fer aquest tipus de rastrejos a la Xarxa Si els servidors d'un lloc estan a Irlanda, el domini està registrat als EUA ... ja que la policia no sap contra qui anar perquè el cas estaria molt més enllà de la seva jurisdicció. Això és una cosa que volem canviar, dins de la llei. Existeixen contradiccions de caràcter jurídic, és cert, però hi ha persones al Govern que volen simplificar l'assumpte encara més i suggereixen que totes les pàgines web siguin considerades mitjans de comunicació i així es pugui aplicar el sistema de tancament. Nosaltres xoquem contra aquesta opinió i per això ens ha costat molt de temps tirar endavant aquesta nova normativa. Hem arribat a un compromís-fràgil, això sí-amb totes les agències del Govern rus per aconseguir-ho.

    Ara que alguns ciutadans s'han llançat als carrers en ciutats russes per protestar contra els últims resultats electorals, creu vostè que es poden controlar d'alguna manera a us moviments d'activistes i 'indignats' s'organitzen en les xarxes precisament mitjançant el control de aquestes xarxes? És això possible? ¿I és una cosa que el Govern pretén realment?
     Per descomptat que les coses poden controlar, i de fet crec que es controlen. Quan estem parlant d'un grup d'uns centenars de persones, que tenen una relació entre si, és relativament fàcil de controlar. Però quan estem davant centenars de milers de persones que a més van a sortir al carrer, doncs llavors ja no és tan fàcil, perquè surten al carrer i ja està: aquí s'acaba qualsevol intent de control a la Xarxa Per això crec que aquest control no és rellevant. En qualsevol cas, seria rellevant si el servei pel qual s'organitzen aquests grups es tanqués, però ara mateix per llei és impossible. Des d'un altre punt de vista, hi ha un principi molt famós que a més es va inventar Franco, i que diu que cal donar-li tot als amics i res als enemics. Això és una cosa que a Putin li encanta repetir, per cert, diria que és un dels seus principis vitals. Per exemple, en el que dura una manifestació al carrer no hi ha forma legal de tancar Facebook per als manifestants, però, es pot trucar als operadors de xarxa (existeixen tres principals operadors nacionals a Rússia) i la transmissió de dades d'aquests tres operadors de sobte es cau per un telèfon en particular ...

    , però la manifestació ja estaria al carrer i hauria estat organitzada amb èxit ...

    Jo em refereixo a que si hi ha alguna acció violenta d'algun tipus prevista s'ha de coordinar, i aquesta coordinació es pot realitzar gràcies a Twitter, Facebook o on sigui, com ja ha passat en altres països. d'aquesta manera, es tanquen les xarxes i es poden evitar aquests atacs violents coordinats. És a dir, es poden enviar missatges, es pot trucar per telèfon, però no pots pujar res a internet ...

    Doncs fins on jo sé, aquestes manifestacions a què m'he referit són majoritàriament pacífiques. Vull dir, que no té sentit intentar avortar una coordinació per a uns actes violents que no existeixen de fet.
     És clar, són pacífiques, estic al 100% d'acord. El que passa és que els resposables de seguretat estan espantats, els espanta la possibilitat que hagin accions violentes. Per assegurar del tot que això no arribi a succeir, per això fan el que fan. El que estic dient és que no importa si té o no sentit, el que dic és que es pot fer i de fet es fa sense que hi hagi una llei pel mig: els caps de seguretat només han d'aixecar el telèfon i parlar amb determinades persones perquè realitzin coses d'aquest estilo.Por ejempo, hem constatat també en la xarxa social més popular del país, Vkontakte, quan hi va haver protestes a Bielorússia, els serveis de seguretat bielorussos van demanar que es tanquessin els llocs que coordinaven els grups de protesta. Vkontakte donat la informació necessària. Quan els de seguretat de Rússia els van demanar que fessin el mateix durant les últiomas protestes, no ho van fer. Bàsicament el que això significa és que l'administració del servei té un marcat caràcter polític. És a dir, que sí que donen aquesta informació quan volen. Un cop més, el que dic és que tot això està passant fora de l'entorn legal a Rússia, no són accions legals.

    Per acabar amb aquest assumpte, creu que l'ús creixent de xarxes socials-i en general d'eines socials a Internet-està canviant la realitat política o social al seu país, en concret, ia la resta del món, en general ?


     Sí, crec que està canviant tot, i molt. Bàsicament la meitat de la població no està a la Xarxa, i aquesta meitat de la població té una menor activitat econòmica, política i social. És molt submisa, ja que són bàsicament comunistes o voten a qui estigui en el poder: són molt conservadors, molt conformistes. Després tenim a l'altra meitat de la població, la que està connectada a Internet, i aquests són els que directament no voten perquè no els agraden els partits, pensen que viuen en una societat diferent, no els importa i prefereixen gaudir de la vida. Fins ara no molestaven a participar en això. Però és que ara aquesta gent sí que és activa políticament, i són els que s'estan manifestant darrerament. Normalment els que protesten al carrer solen ser els comunistes i els conformistes, quan se'ls deia que havien de lluitar contra els impostos que pugen o els salaris que baixen sortien al carrer. Un miler de persones o dues cada vegada. Aquests es podria dir que són els manifestants 'tradicionals', el que ho fan sempre. I no tenen cap impacte. Però ara estem parlant de gent que surt al carrer i és econòmicament activa i que mai més en la seva vida ha participat en cap moviment polític. I aquests són els recentment mobilitzats a través de les xarxes socials ... Això sí que suposa un autèntic canvi.

    Per finalitzar, voldria seva opinió sobre el controvertit terme 'ciberguerra'. Sembla que els experts es mostren dividits: alguns neguen que existeixi com a tal més enllà dels titulars de premsa, altres asseguren que és una cosa inevitable. D'altra banda, els atacs a sistemes industrials (mitjançant troians i malware com Stuxnet o Duqu ...) han disparat les alarmes sobre la possibilitat d'atacs informàtics a infraestructures amb conseqüències imprevisibles. Estem en l'era de la 'ciberguerra' o encara és aviat per afirmar-ho?

    Crec de fet que vivim en l'era de la 'ciberguerra' des de fa ja força temps.

      Crec que l'amenaça és més que real. I crec que ningú s'ha adonat encara de la realitat que és aquesta amenaça. Pel que hem vist fins ara, a Rússia són molt comú els atacs de distribució de servei (DDoS), els més primitius, de grups progovernamentals contra les plataformes de blocaires actuivistas, per intentar bloquejar.

    També recordo els atacs provinents de Rússia contra llocs web estonians fa uns anys, alguna cosa similar a això ...

    Sí, sí, a Estònia, a Geòrgia ... Sí que s'utilitzen aquests atacs, encara que jo no diria que aquest tipus d'atacs siguin part d'una 'ciberguerra', sinó més aviat es tracta de 'cibervandalismo' en ser protagonitzada per un moviment social de jóveneas; té un altre caire. Però bé, al cap ia la fi realitzar aquest tipus d'activitats és barat i efectiu. Si a més veiem com cada vegada més es tendeix a la computació a la 'núvol', aquestes amenaces aniran disminuint en el temps. L'amenaça més important es dóna en el món real, i el món cibernètic és present des de fa anys en la seguretat nacional real. Per exemple, sabem perfectament que als EUA la tercera part dels seus enginyers de programari són xinesos. Estic completament segur que els sistemes de programari nord-americans són transparents per als militars xinesos, no tinc cap dubte sobre això. Sobretot perquè sé com pensen els americans sobre la seguretat, sempre tenen uns conceptes molt senzills sobre ella. I després conec a molts experts sobre seguretat de dades a Rússia i els han contactat serveis d'intel · ligència de països de tot tipus (grans i petits) per entrar en diferents servidors d'altres governs. Normalment la manera d'actuar és introduir una aplicació 'adormida' en un sistema, cosa que es pugui utilitzar després i que romangui oculta i latent, perquè resulti indetectable.

    divendres, 2 de desembre del 2011

    Eleccions a Russia: Part 1

    Les eleccions russes començen fort i aqui tenim uns videos on sobren les paraules i les imatges es presenten clares, sense consessions. Que cadascu en tregui la seva opinio de si els videos con correctes o no, aixo ja dependera de cadascu. Us passo un resum de l'article amb un enllaç per veure els videos.
    Al cap i a la fi, dels politics se'n salven ben pocs sigui on sigui.
    El missatge s'ha convertit a l'instant en motiu de polemica entre els internautes i ha obligat al mateix Kremlin a donar una opinio.

    Más cru que l'anterior es l 'sketch' que denigra als liders dels quatre principals grups politics.. Tots prenen la pastilla de la veritat i començen a dir la veritat. El verallen pel microfon i poder parlar.. El primer en ser caracturitzat es Vladimir Zhirinovski, un ultranacionalista que somia en ser la oposicio eterna i guardar-se la bolsa dels diners per un 'oligarca desconegut'.
    El seguent en passar per l'estarda es Guenadi Ziuganov, el dirigent comunista, que reconeix que porten "20 años sense fer res, nomes cridant proclames" i que ells "van vendre dues vegades Russia: una vegada als alemanys en 1917 y la segona amb la 'perestroika' als norteamericans en 1991".
    A continuació venen el ex president de Senat Serguei Mironov, de Russia Justa, i l' oligarca Mijail Projorov, de Causa Justa. Tots acaben a cops y amb Zhirinovski tirant una granada de ma. El missatge final diu: Aquesta es la nostra verdadera oposició".

    Paga la pena mirar els dos videos. Us els recomenem:

    http://www.youtube.com/watch?v=dK-nnASP7OY&feature=player_embedded

    http://www.youtube.com/watch?v=vo-g_PJaOi4&feature=player_embedded

    http://www.youtube.com/watch?v=C1z3IX2epvE&feature=player_embedded


    Article extret del Mundo, 2011,2-11, Novembre. Francisco Herranz (Enviado especial)

    http://www.elmundo.es/elmundo/2011/12/01/internacional/1322756579.html#comentarios

    dimecres, 5 d’octubre del 2011

    Los Buenos Soviéticos

    La Revolución Rusa, como todas las de su especie, prometió fundar una nueva astronomía de hombres que iban a confeccionar un mundo inédito. Presuntamente mejor. Pero la Revolución Rusa, como todas las de su especie, acabó traicionando sus principios de igualdad, equilibrio y modernidad en favor de una mecánica de terror, codicia y manías persecutorias que arrasaron uno de los periodos más luminosos de la Cultura en la historia del siglo XX.

    Aquellas ideas que empujaron a pintores, escultores, arquitectos, cineastas, diseñadores, dramaturgos y poetas quedaron al final relegadas a engordar los archivos policiales de Lubianka, el cuartel de la policía secreta revolucionaria cuando Stalin comenzó las purgas de intelectuales. La Casa Encendida, de la Obra Social de Caja Madrid, recorre en una intensa exposición, 'La caballería roja. Creación y poder en la Rusa soviética de 1917 a 1945', aquel momento luminoso que confeccionó un nuevo pasiaje artístico y social entre 1917 y 1945. Años en que los vasos comunicantes entre política y cultura funcionarion, aunque la fiesta duró poco.

    La muestra, de la que es comisaria Rosa Ferré, acoge más de 200 piezas que repasan la efervescencia de las vanguardias rusas en todos sus frentes: de la pintura al cine, del diseño a la literatura, de la música a la arquitectura...

    El cuadro de Malevich titulado 'La caballería roja', título compartido con el libro de relatos de Isaak Bábel, es el punto de partida de una exposición que comienza como reflejo de una fiesta aún por explorar y termina en el árido paisaje del realismo socialista, con casi todos los creadores 'arrasados' de un modo u otro por desafecto al régimen, por disidencia, por no plegarse.

    Lenin comenzó y Stalin remató. Ambos aparecen intercalados en la cita, junto a una estela fastuosa de obras de Rodchenko, Kandinski, Chagall, El Lissitzky, Popova, Tatlin, Klucis, Piménov, Eisenstein, Vértov, Theremin, Shostakóvich, Prokófiev... O manuscritos de Maiakovski, Bulgákov, Pásternak, Ajmátova... Todos fueron hacedores y víctimas del momento. "Toda aquella aventura fue en el fondo una fatalidad. Aquella increíble concentración de talento caminó en paralelo a una concentración de maldad inédita", explica José Guirao,

    Los ideales del mundo nuevo que prometió la revolución se convirtieron en un cepo. El arte se vio achicado hasta convertirse en herramienta de propaganda. Los artistas, fumigados. Osip Mandelstam lo sintetizó en una frase feroz: "En ningún país del mundo la poesía importa tanto como en Rusia... Matan por ella". Ninguno se libró del I + D del terror que impuso el Soviet: pero quedó el tesoro de unos años en los que la vanguardia rusa creó un pabellón fascinante, una de las más radicales propuestas del siglo pasado cuya fuerza, a lo lejos, permanece.

    dissabte, 1 d’octubre del 2011

    Putin, marca registrada.

    Extret de l'article d'Óscar Gantes | Moscou, el diari el Pais.


    Tras doce años en el poder, Vladimir Putin se ha convertido en el nuevo 'zar ruso', un monarca omnipotente con trono, pero sin corona, con los defectos y virtudes de otros jerarcas que gobernaron este país con mano de hierro como Iván el Terrible (siglo XVI), Pedro El Grande (XVII-XVIII) o Stalin (XX).

    Nadie recuerda ya al primer presidente democráticamente elegido de la historia de Rusia, Boris Yeltsin, quien le cedió el poder un 31 de diciembre de 1999. Mientras tanto, 'Gorbi', como es conocido popularmente el último dirigente de la Unión Soviética, es admirado en Occidente, pero ignorado, cuando no vilipendiado, en su propio país.

    El antiguo agente del temido KGB es una figura omnipresente en la vida de los rusos. No en vano les devolvió el orgullo perdido. Vladimir Vladimirovich Putin se ha convertido en la principal marca registrada rusa en el mundo, por encima del mismísimo vodka, el caviar, el ballet y los fusiles kalashnikov.

    El líder ruso es infalible, sea como primer ministro, piloto, bombero, cazador, explorador, arqueólogo o ballenero. Putin no comete errores, ya que nunca hace promesas. No lo necesita, ya que está por encima del bien y el mal.

    "Putin es nuestro líder, nuestro guía. Somos afortunados de ser sus contemporáneos", afirmó Alexandr Tambov, dirigente regional de Rusia Unida, después de que el presidente ruso, Dimitri Medvedev, anunciara que cedería el Kremlin a Putin en 2012. Esta frase podría aplicarse a autócratas de nuestro tiempo como el norcoreano Kim Jong-il o el cubano Fidel Castro. Ellos sólo pueden ser juzgados por la historia. Putin, cuya forma de Gobierno tiene más rasgos asiáticos que europeos, es el demiurgo de la nueva sociedad rusa, aún traumatizada por la caída de la URSS y humillada por las privatizaciones postsoviéticas.

    "Putin es como los dictadores soviéticos. Quiere perpetuarse en el poder por todos los medios y sin consultar a la población", comentó a ELMUNDO.es Ludmila Alexéyeva, octogenaria activista soviética y rusa. No obstante, advierte que su base de poder no es tan sólida y que está directamente relacionada con el bienestar de la población.

    Contrato social con el pueblo ruso

    Según esa teoría, Putin habría suscrito un contrato social con el pueblo ruso, hastiado de tanta miseria. No obstante, si la mejora de la calidad de vida se ve frenada, entonces surgen las demandas de libertad y democracia.

    "Un país tan grande como Rusia no puede ser dirigido por una sola persona durante tanto tiempo", opina Alexeyeva, que considera que hasta la legendaria resignación rusa tiene un límite.

    Mijail Gorbachov ya ha advertido que la Rusia de Putin se aboca a un estancamiento social similar al que caracterizó los 18 años de mandato de Leonidas Brezhnev (1964-1982) y que la falta de reformas podría desembocar en las convulsiones políticas que precisamente Putin quiere evitar a toda costa.

    La decisión de Putin de retornar al Kremlin de donde había salido en 2008, ya que la Constitución impide más de dos mandatos presidenciales consecutivos- alegró a muchos, indignó a algunos y no sorprendió a casi nadie.

    "Putin no tenía más remedio que volver. El sistema político que él ha creado ya no funciona, pero sólo él puede forjar uno nuevo. El consenso entre las diferentes clanes de poder se ha terminado", apunta Fiodor Lukianov, conocido politólogo ruso. Lukianov considera que a Putin no le importa lo que piensen en Occidente, ya que es consciente de que nadie ni en Estados Unidos ni en Europa dudó ni un segundo que él seguía mandando.

    La famosa 'tandemocracia' no fue una bicefalia, sino un interregno imperfecto que no ha dejado a nadie satisfecho. Los conservadores creen que Medvedev ha puesto en peligro la vertical de poder putinista, mientras los liberales creen que el presidente ha desaprovechado una gran oportunidad de modernizar el país.

    'La marca registrada rusa'

    "Si Stalin era el culto a la personalidad, Putin es la marca registrada rusa. Guste o no, Putin es un reflejo de la sociedad rusa, de sus aspiraciones y esperanzas. No hay otro político que se le acerque en autoridad e influencia. Putin se dio cuenta de que Medvedev no daba la talla", señala Lukianov. Con la vista puesta a sus próximos seis años de mandato presidencial, el experto cree que el eslogan será la lucha contra la corrupción, igual que antes lo fue la mano dura contra el terrorismo.

    El Centro Levada, cuyos sondeos son el principal barómetro sociológico de Rusia, apunta que el presunto amor de los rusos a Putin no es ni incondicional, sino que responde más a una necesidad irracional de seguridad y estabilidad.

    "No hay rasgos de admiración. A Putin lo apoyaron en su momento porque, nada más llegó al poder, gracias al aumento de los precios del petróleo, aumentaron los salarios y las pensiones. Si la situación económica cambiara, su popularidad también descendería. Putin es la única figura en la que confían los rusos, ya que el Parlamento, la policía y la Justicia están totalmente desprestigiadas", señala uno de los expertos de Levada.

    En torno al 70% de los rusos cree que la decisión de que Putin regresara al Kremlin fue tomada hace mucho tiempo y, de hecho, casi la mitad de los rusos así lo deseaban. "Medvedev nunca llegó a librarse de la sombra de Putin", dijo.

    Según las encuestas, añade, "más del 60% de los rusos no tiene ningún interés en política. Están a favor de las reformas, pero consideran que su opinión no cuenta y que no pueden hacer nada para cambiar la situación".

    La confianza en Putin se encuentra en sus mínimos históricos, pero sigue estando por encima del 60% y Levada pronostica que aumentará en cuanto asuma la Presidencia en mayo del próximo año si, como es de esperar, gana las elecciones.

    "Putin no necesita hacer promesas. Le basta con salir por la televisión, la principal fuente de información en Rusia. La oposición no aparece nunca. Putin es un hombre de acción que siempre responde de lo bueno. La gente relaciona a Putin con las victorias y a Medvedev con las derrotas", apunta.

    Las tímidas reformas de Medvedev

    Mientras, el activista opositor Yevgueni Ijlov califica de "tragedia" el retorno de Putin, al que describe como un "producto de propaganda". "Ahora regresarán al poder los revanchistas, chekistas y reaccionarios, que se vengarán de los que apoyaron las tímidas reformas de Medvedev", opina.

    Ijlov augura malos tiempos para Rusia: "La sociedad se desmoralizará, la gente saldrá a la calle, el régimen reprimirá las protestas, el nacionalismo se extenderá, habrá una revolución que no será de terciopelo y Rusia se desintegrará como la URSS". Lamentablemente, el activista considera que "Medvedev ha perdido toda autoridad moral al dejarse humillar por Putin, que es el nuevo 'caudillo ruso', sin el que nada funciona, ya que él es el sistema. El zar medieval que aprovechó la histeria del pueblo ruso, herido en su orgullo por la caída de la URSS".

    "La elección para los rusos es fácil: o Putin o el caos", sentenció.

    dilluns, 18 de juliol del 2011

    Putin i les tetes

    Les exentrisitats dels Presidents actuals russos no ens deixen mai de sorprende. Si ja ens semblava estrany que els russos escollissin una i altre vegada un president que es donava al vodka en grans quantitats ara sembla que donen suport a un dirigent masculi, a un "macho men" a la russa, que es capaç de pescar grans salmons, tocar el piano o vigilar els tigres en perill d'extincio.
    Sigui com sigui, agradi o no agradi, el premier agrada a un bon grapat de russos, i aixo ningu ho pot negar. Ja sigui per uns valors que potencia una i altre vegada o ja sigui precisament per aquests valors la figura de Vladimir Putin representa una epoca, finals dels 90 i principis del 2000. Una figura necessaria per molts despres de la caiguda del regim sovietic. Un home sense escrupols que posar al seu lloc els grans oligarques i posar els punts sobre les ii en temes d'estat. La questio ara es saber si la figura es fa necessaria despres d'11 anys de bonança economica clara i que no sembla de moment frenar, si no ans al contrari millorar. La figura no gens clara del seu delfi Medvedev va semblar la seva fi, una fi feta a mida, posant algu que li complaiia per assegurar-se una jubilacio tranquila.
    No ha estat aixi i com a mostra de la seva fortalesa es van iniciar campanyes de promocio de la seva persona, tipicament russes. Entre d'altres aqui en volem destacar aquesta, i no es una broma de mal gust..
    I com diu una de les seves fans: "loca por la persona que cambió la vida de nuestro país. Es un político muy capaz", dijo la narradora. "Es un chico moderno. Es Vladimir Putin". o una altre: "Hay millones de personas que le adoran, que confían en él. Pero también hay mucha gente que tira tierra sobre él. ¿Quizás estén asustados? Nunca estarán en su lugar". Tras esto, la joven anuncia el comienzo de una competición en la que reta a todos a hacer vídeos divertidos y diferentes a favor de la candidatura de Putin. Mientras sacude sus pechos, la joven sugiere una opción para los menos originales: dejar atrás la creatividad y celebrar la figura del querido líder mostrando los pechos.
    ....... de adolescentes rindieron homenaje al polifacético líder cantando 'Blueberry Hill' -canción que Putin inesperadamente tocó en el piano durante una gala benéfica para recaudar fondos destinados a enfermos de cáncer el año pasado- frente a la Casa Blanca rusa, tras un llamamiento de un grupo social de un medio de comunicación llamado 'Realmente quiero a Putin'.

    En aquest enllaç podeu veure el video. No calen traduccions.
    http://www.elmundo.es/elmundo/2011/07/18/internacional/1310975083.html

    Repetim, aquesta informacio no escap broma.






    dilluns, 27 de juny del 2011

    Arquitectura d'època soviètica


    (MUAR) Unrealised Moscow:
    Moscow architecture from the 1930s to the early 1950s undoubtedly occupies a central place in domestic construction of the socialist epoch. Its specific nature and scope is the most outstanding illustration of the socialist Utopia in architecture. This period saw the work of the greatest Soviet architects; B. Icfan, A. Schusev, I. Zholtovsky, the Vesnin brothers, I. Fomin, L. Rudnev, I. Golosov, V. Schuko. Among the far-reaching projections of the first stalinist "five year plans", the 1935 General plan for the reconstruction of Moscow overshadowed all others. According to this plan, Moscow was to become, in the shortest possible time, the showpiece capital of the world's first socialist state. The General plan envisaged the development of the city as a unified system of highways, squares and embankments with unique buildings, embodying the ideas and achievements of socialism. This plan contained a number of major flaws, especially in connection with the preservation of the historical heritage of the city. The specific nature of the architectural process of this period was determined wholly by ambitious government schemes. In order to realize them, extensive architectural contests were held and architects of diverse orientations and schools of thought were invited to tender their projects. The competitions for the projects of the Palace of Soviets (1931-1933) and for the building of the People's Commissariat of Heavy Industry (1934) were particularly noteworthy in scope and results. Although, ultimately, neither of these projects was realised, the plans submitted by the participants had a notic eable influence on the development of Moscow, and many of the entries have earned a place in this century's repository of project planning. At the time, this style of architecture, like its contemporary literature and Soviet depictive art, were proclaimed to be an exemplary implementation of the "most progressive" artistic method of "socialist realism",. Considered today, it is clear that the best examples of this architecture, most of which never got beyond the drawing board, are more profound and interesting than the ideological norms within the constraints of which they were devised. Behind many grandiose projects one may often discern the desires of those endowed with power to affirm the greatness of this or that historical epoch. May the unrealised plans of these monumental buildings serve as a reminder that it is right and proper to build innovatively without destroying the historically valuable past. That which history has given us, both good and bad, is our undeniable heritage, and we must accept it as it is. Yet we should not forget the lessons history has taught us, for upon this h inges the future of Russia.


    The building of the People's Ñîmmissariat of Heavy Industry, A. Vesnin, V, Vesnin, S. Lyaschenko. 1934

    A competition for the design of a building to house the People's Commissariat of Heavy Industry (Narkomtyazhprom) on Red Square was announced in 1934. The construction of this grandiose complex of 110,000 m3 on an area of 4 hectares would have resulted in a radical reconstruction of Red Square and adjacent streets and squares of Kitai-Gorod. Twelve entries were submitted for the first stage of the competition. The impressive plans drawn up by the brothers A. and V. Vesnin-leaders of the constructivist movement-were not noted by the jury, along with a number of other entries, although the submissions included some of the most interesting architectural ideas and projections of this century. The building of the People's Commissariat of Heavy Industry was never realised.



    Palace of Soviets. B. Iofan, O. Gelfreikh, V. Schuko. Sculptor S. Merkulov. Version of the approved project. 1934

    The competition for the Palace of Soviets in Moscow was one of the most extensive and impressive of this century. The idea of constructing a building which could be a

    symbol of the "imminent triumph of communism" in the capital of the world's first state of workers and peasants was mooted in the 1920s. The chosen location was the site of the demolished Church of Christ the Saviour. The competition was launched in 1931 and carried out in stages. Overall, 160 entries were submitted, including 12 commissioned ones and 24 which were fiors concours, as well as 112 project proposals. Twenty four proposals were received from foreign participants, among whom were such universally acclaimed architects as Le Corbusier, W.Gropius and E.Mendelssohn. The definitive turn of Soviet architecture toward the heritage of the past had emerged clearly by that time, and was the key factor in the choice of winners. The top awards went to architects I.Zholtovsky, B.lofan, G.Hamilton (USA), additions and revisions, was finally affirmed.


    Hotel of the Moscow City Soviet ("Moskva"). L. Savelyev, O. Stapran. 1931

    In 1931, the Moscow City Soviet (Mossovet) conducted a closed competition for a 1000-room hotel, conforming to the highest criteria of the time. Of the six plans submitted, the best was judged to be the work of young architects L.Savelyev and 0.Stapran. Architectural publications and the general press carefully monitored all the stages of design and construction: from the point of view of urban planning, this building had immense significance-it was located at the intersection of the city's main thoroughfare,

    Gorky Street, with the projected new "Ilyich Avenue", an enormous street which would lead to the Palace of Soviets. When the walls of the future "Moskva" hotel were being erected, academician A.Schusev was appointed head of the architectural team. The plans for the facade of the building were changed to reflect the new

    monumental spirit and orientation toward classical tradition. According to legend, Stalin was shown both versions of the facade of the building on one sheet, and placed his signature of approval on both, as a result of which the facade of the completed hotel was assymetncal. Construction ended in 1934, "Ilyich Avenue" was never laid out, but today's Manezh Square, formed on the site of demolished Mokhovye streets, is a trace of its beginnings.


    The Ðalace of Technology. À.Samoylov, B.Yefomovich. 1933

    A competition for a design for the Palace of Technology was announced in 1933. The project called for a complex of scientific and technical institutions, it was to be in the the capital city of a country which was being actively industrialised by a central administration called upon to "arm the masses with the achievements of Soviet industrial technology, agriculture, transport and communications". Asite on the banks of the Moskva river was selected as the location of this Palace. The industrial resolution selected by A. Samoylov and B. Yefimovich was not a tribute to a constructivisim which was receding into the past, but rather an illustration of the "technocratic" character of the subject. The Palace of Technology was never built.


    Building of the People's Defence Commissariat. L. Rudnev. 1933

    Architect L.Rudnev's buildings are among the most noticeable in Moscow. He headed the planning group of the high-rise Moscow StateUniversity building on Lenin Hills (1953). In the 1930s, a number of buildings assigned to the People's Defence Commissariat were designed by Rudnev; the Frunze Military Academy of the Workers' and Peasants' Red Army (1932), the buildings of the People's Defence Commissariat on the Frunze Embankment (1936) and on Shaposhnikova street (1933). For buildings of this profile the architect developed a specific style, conveying an impression of grim impregnability and crushing might to correspond to the official image of the Red Army. The project of a building on Arbat Square, which was only partly realised, reflects the architect's transition from the oppressive grandeur of the People's Defence Commissariat constructions of the 1930s to the bîuóant pomposity which became a hallmarkof the architecture of the 1940s and early 1950s.


    Building of the People's Commissariat of Íeavy Industry. I. Fomin, P. Abrosimov, M. Minkus. 1934

    I.Fomin was a leading representative of the St. Petersburg neo-classical Russian school of architecture, and had attained prominence before the revolution. Even in the 1920s, a period dominated by constructivism, Fomin managed to remain faithful to the principles of classical architecture and even devised a so-called "proletarian-order" expressed thus: "the two basic verticals of the main facade create an aperturewhich provides a clear view of the mausoleum. Aong Sverdlov Square, the construction finishes with a butt-end. We have selected the silhouette technique as the solution. The butt-end will be divided by a very ornate arch to blend with the character of the Square's old architecture. The building is planned as a closed circle. As the construction is a closed one, we did not wish to go above 12-13 floors, with only the tower reaching a height of 24 floors". Extract from annotations to the project.


    Building of the People's Commissariat of Íeavy Industry. À. Vesnin, V. Vesnin, S. Lyaschenko. Version. 1934

    "... Four towers, up to a height of 160 metres, on a stólîbate which harmonizes with the Kremlin wall. A rhythmical construction, expressed in four vertical elements and the colonnade of the stylobate, creating a visual extension, essential to the longitudinal framing of the Square and responding to the Kremlin wall. The vertical divisions correspond to the four divisions of the Kremlin tower and are necessary for the inclusion of the building into the overall ensemble. The project envisages a single vestibule the length of Red Square". Extract from annotations to the project.


    The Aeroflot Building. D. Chechulin. 1934

    In 1934, the attention of the whole world was focused on the fate of the crewmen of the ice-breaker "Chelyuskin", who were adrift on an ice-floe after the ship went down in the Sea of Chukotsk. In the summer of the same year Moscow greeted the courageous survivors and the pilots who had rescued them, and who were the first to be granted the "Hero of the Soviet Union" award. The new traditions of socialist life demanded the perpetuation of the memory of this outstanding feat in monumental form. The "Aeroflot" building, which was to be erected on the square beside the Byelorussky railway station, was planned by architect D. Chechulin as a monument to the glory of Soviet aviation. Hence the sharp-silhouette, "aerodynamic" form of the tall building and the sculpted figures of the heroic airmen A. Lyapidevsky, S. Levanevsky, V. Mîlîkîv, N. Kamanin, M. Slepnev, M. Vodopyanov, I. Doronin, crowning seven openwork arches, perpendicular to the main facade and comprising a distinctive portal. I. Shadr, the sculptor of the airmen's figures, took part in the project's design. The project was never realised in its original design or intention. Almost half a century later, the general ideas of the project were incorporated into the complex housing the Supreme Soviet of the RSFSR on thå Êrasnîðãåsnenskàóà Åmbankment (nîwadàós — Ñîvernment Íîuse).


    The House of Books (Dîì Knigi). I. Golosov, P. Antonov, A. Zhuravlev. 1934

    The plan of the House of Books is typical of early 1930s perceptions of a building as an "architectural mînuinent. A trapezîid tall silhouette, simplified architectural forms and an abundance of sculptures on all parts of the building. Architect I.Golosov achieved prominence in the constructi vist movement in the 1920s (the "textbook" Zuyev Club was his project), and in subsequent years he found interesting solutions in the spirit of the new Soviet classicism. He submitted original projects to the competitions for the House of Soviets and the building of the People's Commissariat of Heavy Industry. Golosov's work is distinguished by features which are designated "symbolic romanticism". "The architect must not be bound by style in the old, historical sense of that word, he himself must be a creator of style... Òî this end, it is essential to set guidelines which facilitate the optimum realisation by the builder of each individual project... One must establish only absolute tenets, those which are inevitable, true and unchanging. There are many such,and these tenets, as vehicles of absolute values, are equally applicable to classical and contemporary architecture". I. Golosov. From his lecture "New Paths in Architecture".


    "The Àrch of Heroes". Monument to the heroic defenders of Moscow. L. Pavlov. 1942

    In October 1942, at the height of the Second World War, the newspaper "Literatura i Iskusstvo" (Literature and Art) wrote: "The competition for a monument to the heroes of the Great Patriotic War is drawing to a close. Some 90 projects have been submitted by Moscow sculptors and architects. It is also reported that entries have been sent from Leningrad, Kuibyshev, Sverdlovsk, Tashkent and other Soviet cities. Overall, more than 140 entries are expected". In order to acquaint the general public with the projects entered in the competition, there will be three exhibitions in winter and the spring of 1943. The demands of the competition included, inter alia, a monument "To the heroic defenders of Moscow". The choice of a putative location for the monument was left to the competitors. The designer of the "Heroes' Arch", architect L. Pavlov, suggested erecting the monument on Red Square. The monument was never erected.


    Residental building in the Vosstaniya Square. V. Oltarzhevsky, I. Kuznetsov. 1947

    Architects V.Oltarzhevsky and A.Mordvinov worked together on the plans of the high-rise building of the "Ukraina" hotel on Kutuzovsky Prospekt (1954). V. Oltarzhevsky devoted much time to architectural theory and methods of constructing tall buildings. In 1953 he published a book, "High-rise Construction in Moscow", in which he tried to establish links between this type of architecture and the traditions of Russian building, He was particularly interes

    ted in the construction and versatility of methods of technically equipping the "high-rises". Oltarzhevsky's project was never realised. The tall building on Vosstaniya Square was constructed to a plan by the architects H. Posokhin and A. Midoyants (1953).


    High-rise building in Zaryadye district. View from the Red Square. D. Chechulin. 1948

    In 1947, the Soviet government adopted a resolution concerning the construction of high-rise buildings in Moscow. By the early 1950s, tall buildings had been erected on Lenin Hills (Moscow State University), the Foreign Ministry on Smolenskaya Square, an administrative building on Lermontovskaya Square, the "Leningradskaya" and "Ukraina" hotels on Komsomolskaya Square and Kutuzovsky Prospekt and residential buildings on Kotelnicheskaya Embankment and Vosstaniya Square. Only the construction of a 32-floor administrative building in Zaryadye, which was envisaged as one of the salient features of the silhouette of the central city skyline, was not completed. Work on it was stopped after the 1955 resolution of the Central Committee, which condemned "excesses and over-ornamentation in architecture" and signalled a new era in Soviet architecture. The work which had been done was dismantled, and the hotel "Rossiya" (also planned by D.Chechulin) was built on the foundations in 1967.


    Ðalace of Soviets. B. Iofan, V. Gelfreikh, Ya. Âelopolsky, V. Pelevin. Sculptor S. Merkulov. Version of the approved project. 1946

    The Palace of Soviets was planned to be the largest building in the world. Its height was to reach 415 metres — higher than the tallest buildings of the time, the Eiffel Tower and the Empire State Building, The building-postament was to be topped by a 100 metre statue of Lenin. The constuction of the Palace of Soviets developed into an independent economic and scientific field. This system included special laboratories dealing with optics and acoustics, for the development of special construction materials such as "D.S. steel" and "D.S. brick", mechanical and ceramic-concrete works, The building site was serviced by its own railway branch. By special decrees of the Soviet of People's Commissars and the Council for Labour and Defence, the construction of the Palace of Soviets was designate a priority project in 1934, and by 1939 the foundations of the upper part were completed. Construction was suspended in 1941 because of the war and never resumed. However, work on the Palace of Soviets project continued until the end of the 1940s.