Els fills de la "Perestroika"

Text extret del diari "El País".

Alisa Ganíeva, que firma amb el pseudònim masculí de Gula Jiráchev. Nascuda el 1985 a la caucàssica Daguestan -una república autònoma de la federació russa veïna de Txexènia i amb més de cent ètnies diferents- la autora decidí llançar-se a escriure sobre allò que ningú estaba explicant: la vida de la seva pròpia generació. "A arrel de la guerra txexena", explica, "el sector productiu entrà en crisis, els joves es van quedar sense possibilitats i molts han acabat matant policies i portant una doble vida que descoeixen fins i tot els seus pares".

També Igor Savèliev, nascut en 1983 a Bashkiria, prop dels Urals, escriu sobre la seva pròpia experiència com autoestopista per retratar un pais en el que un pop -excombatient de, altre cop, la guerra de Txexènia- pot conduir un tot-terreny camí del monastir que dirigeix. Dels Urals, però de Solikamsk, és igualment el major de tots, Alekséi Lukiànov (1976), un ferrer que utilitza com inspiració als membres el seu grup de manteniment del ferrocarril: "Alguns em demanen drets d'autor".

Tot i el privilegi que suposa guanyar el premi , els tres eixen bé la duresa d'un sistema editorial centralista: "Moltes novetats no arriben més enllà de Moscou o Sant Petersburg", explica Ganieva. "Hi ha lectors que els compren aquí i s'ho emporten a les llibreries dels seus països". Per molts la solució és internet, plena de blocs, pàgines.. "Jo, quan acabo una cosa ho penja a internet", explica Lukiànov. "Visitar una editorial moscovita em suposaria una fortuna, pagar l'avió i pagar els hotelsn no m'ho puc permetre".

Rússia que s'ha tornat al capitalisme i el pais més capitalista de tots, el pes de la literatura és cada cop menor i la tirada mitja d' una novela es mou entre els tres i els cinc mil exemplars. Xifres similars a les d'Espanya, però amb una població tres vegades major. Els llibres són molt cars. Una petita fortuna

Els tres eren ens quan la Unió Soviètica, però el passat segueix allà: "Els nostres pares ho van viure. Es discuteix de Stalin a la cuina", diu el propi Lukiànov, que conegué a Putin en una reunió d'escriptors: "Nomésparlava d'espionatge. Semblava obsessionat". Tots insisteixen que la literatura és un fenòmen marginal; no influeix la societat". Per això ja no hi ha sensura, diuen. "és la televisió ", apunta Savèliev, "la que executa la política del govern".