Davant l'allau de nous autors escandinaus que omplen la prestatgeria de les llibreries catalanes, la prestageria de "literatura russa contemporània" resulta tant buida com el mostrador d'una carniceria moscovita durant els últims anys de la perestroika.
Si bé els clàssics de la literatura russa es troben més vius que mai (gràcies a les noves traduccions directes), els escritors russos contemporanis amb prou feines donen senyals de vida. A què es deu aquest buit existencial d'existències a les llibreries catalanes? Boris Akunin i la seva saga detectivesca protagonitzada per Erast Fandorín (un Sherlock Holmes a la Rússia dels tzars), Ludmila Ulitskaya, o els postmodernistes Vladimir Sorokin i Viktor Pelevin són alguns dels autors russos vius que han trencat el gel i treuen el cap amb ganes de guanyar-se el nostre públic.
L'escassa immigració i la joventut dels estudis de Filologia Eslava justifiquen en part, el desinterés pels nous russos. Tot i així, la seva tímida presència queda eclipsada pel gruix de les grans novel·les russes que conqueriren Europa pel seu propi pes el segle XIX, es feren un forat en els seus prestages i allà segueixen, tant fresques com sempre.
En el últims anys obres mestres de Lev Tólstoi (es compliren cent anys de la seva mort el mes de novembre), de Fiodor Dostoyevski o de Nikolai Gogol (bicentenari l'any 2009) es reediten i trudueixen directament del rus per recuperar els matissos que es perderen pel camí de les traduccions indirectes de l'alemany, del francés...
Els grans autors russos del segle XX que buscaren les pessigolles amb la seva pluma el règim soviètic han deixat d'estar a l'abast de la mà al nostre país. Per "Lolita" (1955), de Vladimir Nabokov, no passen els anys i encara segueix sent un dels clàssics del segle XX més reeditats de tot el món. També, "Arxipèlag Gulag" d'Alexander Solzhenitsin (mort l'any 2008), la rigurosa guia sobre l'espantosa xarxa de camps de treball forçat de l'estalinisme, segueix sent una referència a Occident i també a Rússia (on s'ha incorporat al pla escolar amb una versió adaptada). L'obra mestre de Boris Pasternak, "Doctor Zhivago" (1956), recentment traduïda per primera vegada directament del rus a l'espanyol per Marta Rebón, és l'últim gran clàssic restaurat.
També cal afegir el descobriment d'obres inèdites d'autors de la primera meitat del segle XX mai abans traduïdes al rus, amb delicioses rareses com un conte de Fiodor Dostoyevski titulat "El cocodril".
El mercat editorial rus és un dels més dinàmics del món, degut a la voracitat tradicional dels seus lectors. Mijail Kurayev traduït per Jorge Ferrer, o Vasili Golovanov traduït per Ricardo San Vicente o la compilació d'articles costumbristes de la periodista Katia Metelizza recentment editada. Autors contemporanis de la dècada dels 60 que avui omplen les prestageries russes com Dimitri Bikov i Mijaill Shishkin, no acaben d'arribar a les nostres terres per que les editorials calculen molt els riscos i poques vegades s'arrisquen si una obra no ha destacat abans en altres països com va passar amb Grossman.
S'estàn fent petits passos i podem trobar l'editorial Nevsky Prospects que edita amb un format petit, atractiu aquest any publicarà la primera obra d'un autor viu: "El dilluns començarà el dissabte" (1965) dels germans Strugatski (Boris viu, mentre que Arkadi va morir l'any 1991). Aquesta obra és un clàssic de la literatura russa de ciència ficció soviètica que fou publicada ja a la Gran Bretanya el 1975.
Cal tenir esperança, doncs, de que la literatura russa seguirà sent publicada i lleguida altre cop .
