Viktor Berthold, qui fou probablement l'últim Livonian natiu de la generació que aprenguè la llengua livoniana com a primera llengua, amb familia livoniana parlant tambè i amb una comunitat amb el livonià com a única llengua morì el 28 de febrer de 2008.
Nascut el 1921 a Lituània, Viktor Merthold parlava nomès Livonià, una llengua Fino-úgrica, fins que s'incorporà a l’ escola estatal on la llengua utilitzada era el lituà. Ell formava part de la última generaciò del seu poble que parlaba a casa en livonià i per tant en un ambient adecuat per la seva cultura i tradicions. Les següents generacions creixeren ja amb el Lituà com a llengua parlada.
Durant la Segona Guerra Mundial, Viktor, com molts altres del seu poble s'amagaren als boscos per evitar ser reclutat per l'exèrcit regular. Desprès de la guerra tinguè diferents treballs i compartí els seus coneixaments de la seva llengua pels estudis lingüístics i filològics, i durant els 90 ensenyà livonià als joves als camps d'estiu.
Berthol anà perdent durant els anys 90 els membres de la seva familia, el seu germà i la seva mare, últims tambè membres nadius de la cultura livoniana. A pincipis del 2000, altres prominents livonians moriren. Poulin Klavin (1918-2001), guardià de les tradicions i històries del seu poble i l'últim de la seva cultura en viure al poble de Courland on neixè la cultura livoniana, tambè Edgar Vaalgamaa (1912-2003), sacerdot a Finlàndia, traductor del Nou Testament i autor d'un llibre sobre la història i cultura dels Livonians ("Valkoisen heikan kansa", Jyväskylä 2001).
Els descendents dels livonians ara depenen dels joves que en el millor dels casos han apres livonià dels seus avis o revesabis de la segona guerra mundial. No són molts, però tot i aixì,encara sumen uns quants centenars i volen aprendre i recuperar els seus orígens, no nomès en cançons sinó que intenten durant la vida diària parlar la seva llengua.
La mort d'una llengua és la mort d'una cultura i una part de nosaltres tambè mor en ella. Si volem que la nostre llengua no li passi com el Livonià llavors cal utilitzarla durant la vida diària, educar els nostres fills amb ella, no deixar mai d'utilitar els mitjans de comunicació... De nosaltres depèn la supervivència de la nostre llengua i cultura. Nomès de nosaltres.
Si no ho fem la nostre llengua serà una llengua desaperaguda mès. Una més de les milers que ja han deixat d'existir.
