diumenge, 29 d’abril del 2012

El Kremlin: La Catedral de la Repòs

Durant segles la catedral estigué lligada als aconteixaments més importants de la vida del pais. Aqui coronaven els tzars russos, escollien els caps de l'esglèsia russa, resaven junts abans de sortir a la batalla militar o en motiu de victóries de l'exèrcit rus, s'hi promulgaven actes estatals, s'hi realitzaven  ritus funeraris de metropolites i patrairques.
  A la catedral hi podem trobar en d'altres el Tron del Monómac fet el 1551 per el primer tzar rus Ivan el Terrible. Els relleus fan esment a la recepció de Vladimir Monòmac de les insígnies reals de l'emperador de Vizanci.  El sostre del pavelló per la seva forma recorda el gorro de Monómac. El tron es sustenta sobre quatre figures d'animals que simbolitzen els quatre regnes terrestres.
  El lloc per pregar de la tzarina fou portat a la catedral del temple de la Nativitat de la Verge per a la primera esposa del tzar Alexei Mikhailovitx, Maria Miloslàvskaya.
 El lloc per pregar del patriarca és un pavelló de pedra, construït al mateix temps que la catedral el 1479. Els ptriarques pregaven aquí quan ells no oficiaven les misses. Al costat del pavelló es trobava el bastó del metrpolità Pau fundador de la catedral que era entregada a cada nou metropolità o patriarca.
 Podem gaudir també dels nombrosos frescos que adornen les parets, com per exemple  el fresc del Judici Final del 1642-1643, on es representa a Edan i Eva. Les Imatge dels venerables, del segle XV-XVI, on hi surten les figures de Parfeni Lampsakiyski, Ioan Léstvitxnik i Ioan Kúshnik.
  Trobem l'Urna que fins el 1918 guardava l'icona miraculosa de la Verge de Vladimir, del 1514.
  El Relicari de plata del metropolità Felip II, fet el 1806 amb capes de bronze, però que pertany a l'època d'Ivan el Terrible quan ordenà matà el patriarca Sant Felip.  El 1652 el patriarca Nikon trasladà el relicari de Solovetski a la Catedral de la Dormició.
 El relicari del metropolita Iona, el primer metropolita escollit sense el beneplàcit de Constantinoble, de l'any 1585, per encàrrec del fill d'Ivan el Terrible, tzar Fiodor Ivanovitx.
 Relicari del metropolita Pere. El mtrepolita Pere, encara en vida es preparà un relicari a la tomba de l'altar major. El 1339 Pere fou canonitzat. Les restes foren profenades diverses vegades. L'última confecció és de l'any 1819.
  I per acabar podem gaudir de les imatges dels set Concilis Ecumènics que ocupen la part baixa de les parets de lsur i nort. La idea de les imatges és la confirmació del pas de poder de Vizanci a Moscou.

   Dins de l'exposició existent dins de la catedral podem gaudir de gran nombre d'icones com les de Sant Pere, protector de Moscou i de tota Rússia. Fou metropolita de Kiev el 1325. Convidat pel gran príncep Ivan Kalità traslladà la catedral metropolitana de Vladimir a Moscou.
   Sant Felip metropolita de Moscou (1566-1568). Fou nombrat per Ivan el Terrible i poc després executat per disputar-lo en públic.
  Per ordre del Tzar Mikhail Fiodorovitx 150 pintors d'imatges decoraren la catedral amb frescos.  En total es feren 250 composicions de trama i més de 2000 figures separades.
  L'iconostasi de ltemple fou fet el 1654 per encàrrec del patriarca Nikon. Consta de cinc files amb 69 figures.  Prop d'aquestes pintures hi podem veure l'icona del Salvador amb vestit dorat, pintada expressament per la consagració el 1479 de la catedral.

   En aquesta catedral tenien lloc importants actes i cerimonies, com la coronació que s'hi desenvolupà desdel segle XV al segle XIX. Coronava al tzar el patriarca i desprès el metropolita. El 1498 Ivan III deposità les relíquies antigues sobre el cap del seu fill Dmitri. I l'últim emperador Nicolau II el coronaren el 1896.
  També a la catedral es casaven els sobirans: Vasili III amb Elena Glínskaya, Ivan el Terrible amb Anastasia Romànova, el tzar Alexei Mikhailovitx bautizà els seus fills. Fins i tot aquí anunciaven el nom del succesor qan tenia 10 anys.
  El 1744 l'emperadriu Ekaterina II es convertí a l'ortodoxia i contru matrimoni amb el futur tzar Pere III.

   L'arquitectura del temple, sobretot la part exterior també paga la pena de veure´l i admirar-la. Axí trobem les monumentals portes principals totes elles pintades amb icones, els sants fundadors de rússia, el Concili dels apòstols, la Verge de Vladimir, a la porta principal, per on entraven els tzars, portes de boronze.
   L'arquitectura del temple és insólita per a Rússia doncs reuneix gran nombre de característiques del Renaixement italià. Destaca per la severitat i senzillesa de les formes. Cinc cúpules coronen la catedral. Pilars verticals s'enfilen i acaven en mig arcs frontals.


  

dimarts, 24 d’abril del 2012

Sajalín i altres

No sé si us passa a vegades de tenir aquella necessitat de sortir, de 

deixar-ho tot enrere i recomençar una nova vida a qualsevol lloc. últimament em crida l'atenció la illa de Sajalín i les illes de Salavkí. Evidenment, gratament influenciat pels escriptors Solzenitsin i Txéjov. Uns i altres, per motius diferents ens expliquen la vida a aquestes illes llunyanes on la vida sembla que s'aturi, que no avanç o ho-faci si més no a un altre ritme, al seu ritme, al ritme del rigorós clima, com un home de neu o de gel que camina per la infinita estepa russa. Ambdues illes tenen una gran significació pels russos, no només per la seva quilomètrica llunyania sinó per la seva també llunyania mental. Anar allí és com anar a un altre món, a una naturalesa desconeguda o al mateix infern per uns altres. Amb temperatures absolutament extremes les dues zones ,tant allunyades, competeixen en extrems. El gel i la neu regnen sense estorp deixant pas a l'estiu durant dos mesos i mig. A finals d'agost la gent ja es passeja amb jerseis i els primers flocs de neus cobreixen les taulades. Ambdues zones foren colonitzades per ubicar presoners considerats perillosos, molts d'ells polítics, i a vegades també les seves famílies. Alguns monestirs foren construïts també, sobretot a Solovkí, on nombrosos monjos passaven gran part de l'any aïllats del món, volguessin o no pel mar gelat, fent impossible el contacte amb el continent.
Txéjov escriví sobre Sajalinsk l'any 1890 fent un estudi científic i etnogràfic de la illa, tres mesos d'estudi, classificació de la comunitat, els seus costums, de què vivien i com vivien, arribant a la conclusió terrible de que: "el món és meravellós, i la única cosa que no funciona en ella són els humans". Veié tortures, presos fent de servents, en una època en la qual era del tot il·legal per llei, famílies vivint sota cases de fusta mal construïdes, de fusta podrida, que s'alimentaven de naps i poca cosa més. La impressió que en tragué en només tres mesos en fou horrible. El llibre provocà indignació i rubor a la comunitat de San Petersburg i poc desprès el govern adoptà mesures per millor la seva situació, tant dels presoners, com de les famílies i dels homes lliures, la majoria funcionaris. Han passat més de cent anys i les coses han millorat molt. Prop de mig milió de persones viuen a Sajalín i ja sigui per casualitat o no, el petroli s'extreu prop de L'illa i es carrega als seus ports, les condicions han millorat i les persones poden gaudir de certa tranquil·litat. Però hi ha una cosa que no ha canviat gens, el fred continua congelant les collites i la gent continua abrigant-se d'allò més. Es poden arribar als 30 o 40 graus sota zero. No em vull ni imaginar els primers pobladors de la illa, vivint dins de cases mal construïdes a 30 sota zero menjant naps o cols tot l'any. Ara com a mínim poden utilitzar les calefaccions de ferro colat de l'època comunista, els menys afortunats, o els calenta-dors de gas els més rics.
La descripció de Solovkí, al Nord rus, al mar blanc, és també com la de Sajalink selectiva i coneguda per l'autor. Solzenitsin. Les illes foren ocupades per molt temps pels sacerdots ortodoxes on hi construïren grans monestirs, de bonics colors, adornats per la misteriosa naturalesa d'arbres i aigües transparents del mar. Els monestirs foren ampliats i enriquits amb el temps i com una maledicció, en un petit període de temps foren transformats en terribles presons des de principis de la revolució. Corria l'any 1918. Els presoners tallaven els arbres i els pocs guàrdies es menjaven les racions dels presoners. Llavors es trobà per un temps minerals i també es dedicaren a l'extracció. La majoria dels presoners eren intel·lectuals, homes de lletres i ciències. Perillosos per la revolució. Pensar sempre ha estat perillós. Una revolució que portà a una segona guerra mundial i a una repressió interna més profunda de gent durant els 30 i els 40, provocant al final uns 27 milions de morts entre la guerra y presoners. Solovkí fou abandonat a finals dels 30, ja no hi quedaven arbres i les mines no donaven per a res i ni tan sols els guàrdies que n'extreien beneficis a través dels esforços dels presoners s'hi volien estar. Durant un temps les coses tornaren a la normalitat. El mar continuà gelant-se i desgelant-se, la neu queia, s'acumulava, es fonia, les flors es glaçaven i reneixen, el mar remodelava la costa de les illes, arrodonint-les. Els monestirs-presons, encara-amb les marques de les tortures a les parets, amb ditades de sang, lliteres destrossades, roba bruta, quedaren buits, deixant que l'aire es convertits en el seu senyor silenciós, deixant escapar els crits dels presoners d'abans. Els sacerdots i alguns pobladors retornaren durant els anys 40 i mica en mica la normalitat monasterial es recuperà, es netejaren les parets de color blanc, es taparen els horrors d'abans, les icones començaren a observar de nou els feligresos i s'establiren línies de transport entre el continent i els habitants de Solovkí. Les illes començaren a rebre turistes a finals dels 90, potser abans, i L'església obrí el museu, prohibí l'entrada en algunes zones a les dones, pulcritud monacal, i començaren les lluites entre els monjos i el govern per fer-se seu el museu d'història de la illa. Ningú recorda el passat. Les esglésies es reconstrueixen de nou ràpidament gràcies a l'ajut dels devots i els monjos. Els temps canvien. Abans aquí t'executaven si cridaves en contra de la creença roja de Marx i el seu representant Stalin, ara només no et deixen entrar en alguns llocs, no et donen el bitllet. Els temps canvien però el seu clima no. El fred continua arrodonint les pedres i cobrint-les durant major part de l'any.
I la màgia d'aquestes illes no canvia, passi el temps que passi. Des de la llunyania del mar de Japó o des del llunyà Mar Blanc ens continuen cridant. Ens continuen fascinant.

Llengües Uràliques dins i fora de Rússia

Contes Popular Komi

C’était la soirée, dis, ma mère,

C’était la soirée, dis, ma mère,
Quand tu m’as enfanté.
C’était le matin, dis, ma mère,
Quand tu m’as renvoyé.
Je vole, vole, dis, ma mère,
Comme un petit faucon.
Et je me pose, dis, ma mère,
Dans un jardin fécond.

Рытья шу кадö, матушка...

Рытья шу кадö, матушка,
Менö рöдитiн.
Асъя шу кадö, матушка,
Менö мöдöдiн.
Лэбзя, шу, лэбзя, матушка,
Сöкöл титсаöн.
Пукся, шу, пукся, матушка,
Да зелён садйö.
Texte extrait de la pièce de Ńobdinsa Vittor Au paradis (Райын

Contes Populars Komi

L’aube du matin

L’aube du matin, au petit matin elle flotte,

Et elle flotte, l’aube du soir,
L’aube du soir, tard le soir elle flotte,

Et elle flotte, la barque sur l’eau,
La barque sur l’eau, les bateliers ils voguent,

Et ils voguent, les rameurs et les barreurs,
Les rameurs et les barreurs, les jeunes gars,

Et les jeunes gars, dans la barque ils sont assis,
Dans la barque elles sont assises les jolies filles,

Et les jolies filles, elles chantent,
Elles chantent et tristes, tristes,

Et triste, triste, au bord de l’eau une fille se promène,
Au bord de l’eau une fille se promène et elle pleure,

Et elle pleure, aux pieds des souliers,
Aux pieds des souliers et elle vagabonde,

Et vagabonde, sur la tête un foulard,
Sur la tête un foulard, le foulard elle le perd,

Et elle le perd : « Ce foulard-là,
Ce foulard-là, hélas ! il n’est pas à moi,

Et pas à moi, malheur à moi,
Malheur à moi, mais à ma chère amie. »

Асъя кыа

Асъя кыа, кыа водз лэбалö,

Лэбалö да, рытъя кыа,
Рытъя кыа, кыа сёр лэбалö,

Лэбалö да, ва вылын пыжаяс,
Ва вылын пыжа, пыжаяс кывтöны,

Кывтöны да, сынысьясыс да бöжалысьясыс,
Сынысьясыс да бöжалысьясыс том молодечьяс,

Том молодечьяс да, пыж шöрын пукалысьяс,
Пыж шöрын пукалысьяс мича нывъяс,

Мича нывъяс да, найö сьылöны,
Найö сьылöны да шога, шога,

Шога, шога да, ва дорын ныв гуляйтö,
Ва дорын ныв гуляйтö да и бöрдö,

Да и бöрдö да, кокас тюпель,
Кокас тюпель да бöрвылас талялö,

Талялö да, юрас чышъян,
Юрас чышъян, чышъянсö вошталö,

Вошталö да «Этiйö чышъян,
Этiйö чышъян, чышъян мен абу жаль,

Абу жаль да, меным сöмын жаль,
Меным сöмын жаль аслам муса другöй».


Contes Populars Komi


 La comunitat Komi és només una de les más de 140 comunitats, cultures que existeixen a Rússia.


Text bilingüe Francés-Komi: Extret de la pàgina francesa "Contes Populars kOMIS"

Ma vie, tu es resplendissante…

Ma vie, tu es resplendissante,
Ma jeune vie, ma jeune joie !
Ma jeune vie, ma jeune joie
Et ma jeunesse qui se passe !
Et ma jeunesse qui se passe
Et mes seize années accomplies !
Et mes seize années accomplies
Et mes vingt ans de longue attente…

Шондiбанöй олöмöй…

Шондiбанöй олöмöй да
Том олöмöй, том гажöй!
Том олöмöй, том гажöй да
Том пöра коллялöмöй!
Том пöра коллялöмöй да
Дас квайт арöс тыртöмöй!
Дас квайт арöс тыртöмöй да
Кызь арöс виччысьöмöй!
Texte rapporté par T. E. Uotila (locuteurs de l'Izhma et la Pechora),
et cité dans la pièce
de Ńobdinsa Vittor Au paradis (Райын)

Catedral de l'Arcàngel del Kremlin de Moscou

A la Catedral de l'Arcàngel de Moscou queda condensada gran part de la história dels inicis de la Rus que passaria després a ser enomenda Gran Rússia, ocupant grans extensions de territori, guanyant pam a pam casa metre, als tàrtars i a les grans Ordres mongoles, unificant terres, costums, llengua i  altres elements que conformen la Russia actual. Donar-hi un cop d'ull, fer-hi una visita és fer un respàs de la història russa.

A la Catedral hi podem trobar des de la necròpolis, on hi foren enterrats els primers princeps de Moscou, els primers tzar i fins i tot alguns emperadors de l'època dels Romanov, la última dinastia russa.
Fou fundada el 1333 pel príncep Ivan Kalità que n'ordenà construïr una petita esglèsia on desprès hi seria enterrat ell mateix. Del 1505 al 1630 la petita esglèsia va experimentar una profunda transformació, ampliant-la, decorant-la  i construïnt nous altars laterals entre d'altres.   El 1772 es realitzà l'útim enterrament d'un monarca, aquest ja amb el títol d'emperador.
El 1812 fou restaurada del tot després de la guerra contra Napoleò.
El 1912 no s'oficiaren més misses per prohibició del nou govern bolxevic.
El 1991 s'oficiaren de nou les misses.
En el 2008 s'hi colo.locaren les relíquies de la monge Eudokia.

Dins de la catedral podem veure i gaudir  de moltíssimes icones com la de la Verge del Cel Beneït, del 1678. La Presentació, dels anys 1680-1681.  La Crucificció, del 1681. L' anunciació d'Ustiug, una imatge molt adorada des del segle XII, procedent de Novgorod. Les pintures murals dels nombrosos prínceps enterrats allí, com per exemple la pintua del Gran Príncep Vasili III. L'altar dedicat al mártir Varo el 1848.

A la Catedral trobem decoració típicament russa i decoració itialiana. Cinc cúpules coronen la catedral, amb una façana típicament renaixentista italiana. Gran part de la catedral fou reformada per l'arquitecte Aleviz Novy.

El Kramlin: Necrópolis de la Catedral de l'Arcàngel

 La historia de la necropolis, antic sepulcre de la dianastia moscovita dels Rurik i dels primers de la familia dels Romanov, començà el 1340 quan enterraren el seu propi constructor en el  primer edifici de pedre del temple, el princep moscovita Ivan I Danilovitx Kalita

      
A la necròpilis hi podem trobar el Relicari de plata per les santes reliquies del Princep Dmitri, el fill menor d'Ivan el Terrible, el princep Dmitri, mori a Ulitx el 1591. El 1606 fou beatifact per haver mort de manera inocent. Fins a principis del segle XIX el relicari amb les reliquies del princep sant Dimitri es trobaven a la caterdral de l'Aracangel. El 1813 a canvi de l'antic relicari que havia estat robat pels soldats francesos, el mestre D.Lukhmanov en preparà un de nou. Sobre el relicari col.locaren una tapa de pedra blanca tallada.

Els personatges que podem trobar-hi enterrats son:
Ivan Danilovitx Kalità, princep moscovita des de 1325. Trasladà la capital de Valdimir a Moscou i creà la base del seu poder polític i econòmic.
Ivan II Ivanovitx Krasni, gran princep desde 1353. Segon fill d'Ivan Kalità, continuà la política del seu pare d'unificació de les terres russes.
Dmitri Ivanovitx Donskoi,  gran príncep de Moscou desde 1359. El 1380 guanyà els tàrtars al camp de Kulikovo. Establí la norma de successió al tron de pare a fill. Canonitzat.
Vasili I Dmitrevitx, gran príncep de Moscou des de 1389, fill major de Dmitri Donskoi. Continuà la política del seu pare Dmitri Donskoi unificant la rus amb la compra de terres al Kan.
Vasili II Vasilievitx Temni, gran príncep de Moscou desde 1425. Eliminà quasi tots els principats de Moscou i consolidà el seu poder.
Ivan III Vasilievitx, gran príncep de Moscou desde 1462. Durant el seu regnat es derrotà el subjugament turc-mongol i es consolidà la centralitazció de l'Estat de la Rus.
Vasili III Ivanovitx, gran príncep de Moscou i de tota la Rus desde 1505, fundador de la catedral  de l'Arcàngel. Acabà la unificació de les terres russes i instaurà la monocracia.
Ivan IV Vasilievitx el Terrible, gran príncep desde 1533, primer tzar rus desde 1547. Portà a terme reformes en els àmbits del govern, el dret i la consolidació militar del poder.
Fiodor Ivanovitx, va ser l'últim tzar de la dinastia dels Riurik. Fou coronat el 1584. Durant el seu regnat va tenir lloc l'anexió de la Siberia Occidental i la colonització de Povolzhe.
Vasili Ivanovitx Shuiski, tzar rus desde 1606. Provenia dels princeps de Suzdal. Morí el 1612, sent presoner dels polonesos.

Mijail Fiodorovitx, tzar i gran sobirà de tota la Rus. el primer de la dinastia dels Romanov. Fou escollit per concili d'estat en el 1613.
 Aleksei Mijailovitx Tishaishi, tzar rus desde 1645. Es dedicà a la reestructuració de l'estat, treball que continuaren els seus fills, Fiodor i Pere I.
Fiodor Alekseevitx, tzar rus desde 1676. Es preocupà per l'educació, reforçà l'unió del marge esquerre d'Ucraina a Russia i començà la preparació de la reforma militar.
Pere II Alekseevitx, emperador desde el 1727. Ultim sobirà de la dinastia dels Romanov, enterrat a la necròpolis de la catedral de l'Arcàngel el 1730.

Altres elements interessants de veure dins la necròpolis son:  L'Icona de la monja Efrosinia a l'altar lateral de San Varo.
El sepulcre del primer Tzar rus i els seus fills, que es trob a la part principal de l'altar de la catedral.
El Relicari de fusta per a les reliquies del Princep Mijail             Xernigovski que fou batificat per l'esglèsia ortdoxa quan morí a l'Horda el 1246. Per voluntat del Tzar Ivan IV foren transportades les relíquies de la població de Xernigorski a Moscou. El 1688 es construí i es col-locà el relicari de fusta i finalment fou transportat definitivament les relíquies a la catedral de l'Arcàngel on reposen actualment des de 1774.