La llengua russa, a la conquesta del món

El rus es torna cada vegada més internacional. Cada vegada més i més gent es comunica en la llengua de Tolstoi i Dostoievski i no sorprèn que el rus tingui un lloc entre les llengües més parlades del món. De fet, la llengua dels tsars s'ensenya en un centenar de països. Aquest impuls prové no només de motius culturals, sinó també dels interessos econòmics que en els últims anys han fet que augmenti el nombre de persones que s'acosten a l'alfabet ciríl · lic.

La rectora de la Universitat Estatal de Sant Petersburg i president de l'Associació Internacional de Professors de Llengua i Literatura Russa, Ludmila Verbítskaya, ha comentat diversos aspectes de la difusió d'aquesta llengua en ocasió del Congrés Mundial de Compatriotes.

"La manera d'aproximar-se Rússia ia la seva llengua ha canviat", ha fet saber Ludmila Verbítskaya. "Molts països han deixat de banda l'escepticisme que sentien cap a nosaltres i vine a Rússia com una oportunitat d'inversió". En això, naturalment, la llengua té un paper fonamental.

                              

 També ho entén així el primer ministre rus Dmitri Medvédev, que té intenció d'invertir en la difusió de la llengua. Durant la 6 ª assemblea del fons "Russki Mir" (Món Rus), dedicada precisament a la llengua ia la història russes, el primer ministre ha afirmat que el govern es farà càrrec de la difusió de la llengua, invertint en els pròxims anys per a la seva promoció a l'estranger.

 "És hora d'estudiar rus!", Ha exclamat Medvédev en anglès, com dirigint-se als convidats estrangers presents a la sala.

"Volem donar-li la màxima importància a la qüestió lingüística", ha afirmat Medvédev en declaracions recollides per Interfax. "Per al 2015, comptem amb desenvolupar un programa de suport a la llengua russa, que inclou l'obertura de noves escoles de llengua a l'estranger".


Aquest projecte exigeix​​, com és obvi, importants inversions. "Per fer-ho fan falta fons", va afegir. "Però també estic segur que hi ha un interès creixent pel rus i això fa que valgui la pena invertir".

Samara: bressol de la cervesa

La fàbrica de cervesa de Zhigulí és una de les més antigues de Rússia. Es troba a Samara, a la vora del riu Volga.

Des de finals dels anys 90 es van fer famoses les postals amb la imatge de la fàbrica de cervesa Zhigulí, especialment des de l'altre costat del Volga, que s'enviaven des Samara a moltes ciutats de Rússia i d'altres països. Algunes d'elles s'han conservat fins als nostres dies i es poden trobar en els llibres sobre la història de la ciutat. Més tard, les instal · lacions de la fàbrica van ser declarades monument arquitectònic i l'Estat les administracions fins a l'actualitat.
                  
El 1 gener 1881 un nou propietari es va fer amo de l'empresa. Dos mesos després, el diari "Samárskie gubérnskie Vedomosti" informar als ciutadans de que la selecció de cervesa fabricada a Zhigulí tornava a sortir a la venda.

 A principis de la Primera Guerra Mundial el volum de producció de cervesa havia crescut fins als 2,7 milions de barrils a l'any. La major part era cervesa de barril. Únicament les cerveses més exclusives es venien en ampolles: "Vénskoye", "Stolóvoye", "Export", "Martóvskoye", "Bavárskoye", "Pilsen" i "Zhigulí".

No obstant això, van arribar mals temps per a la família del fabricant. L'entrada de Rússia en la Primera Guerra Mundial va fer aflorar al país un sentiment antialemany. El 29 de juliol de 1914 es va començar a vigilar en secret als austríacs que vivien a Samara. Poc temps va arribar de Moscou una ordre d'expulsió de la família Vacano.

A la fàbrica les coses també anaven malament: la major part de les seves instal.lacions van ser recondicionats per atendre les necessitats militars. En elles es van situar els tallers de proveïment de l'exèrcit i la infermeria.

                   

Fins a l'arribada al poder dels bolxevics a la fàbrica es destil · laven begudes de fins a 1,5 graus. No es permetia fabricar begudes més fortes causa de la "llei seca" vigent al país.

 A principis de febrer de 1918 va tenir lloc una nacionalització parcial de la fàbrica, i la propietat va ser confiscada per les autoritats.

Després d'això, Alfred Vacano se'n va anar als Alps austríacs, on va morir a l'edat de 82 anys.

El 1934 va arribar a Samara el comissari del poble per a la indústria Anastás Mikoyán, que va quedar meravellat amb el gust de la cervesa llavors anomenada "Vénskoye", pel que va ordenar canviar-li el nom a un menys burgès: Zhigulióvskoye. Més tard es va ordenar la preparació d'una recepta de cervesa rossa per la seva producció a tot el país. Com a base per a aquesta nova recepta es va escollir la cervesa Zhigulióvskoye. D'aquesta manera aquesta marca es va tornar famosa a tota la Unió Soviètica.

En l'actualitat la companyia "Cervesa Zhigulióvskoye" és líder al mercat a la regió.

La dona russa. Literatura

Per al lector occidental familiaritzat amb la literatura de Rússia, el concepte de "prosa femenina russa" s'associa sobretot als noms de Liudmila Ulítskaia, Tatiana Tolstaia i Liudmila Petrushévskaia, autores totes elles que van irrompre en la literatura en la segona meitat de la dècada de 1980.

És difícil, i potser fins i tot absurd, intentar establir punts en comú entre aquestes tres grans literates. La lectura de les seves obres, insòlitament vivificants, deixa una impressió pesada, de vegades fins i tot llòbrega.

L'explicació és senzilla: aquestes escriptores van passar la major part de la seva vida a la Unió Soviètica i els records d'aquest període són en gran mesura negatius. Així va ser aquella època.

 La següent generació de autores serioses, les de la dècada de 1990, ha donat menys noms prestigiosos, és difícil continuar, després d'una coma, la llista de Ulítskaia, Tolstaia i Petrushévskaia.

Potser la prosista més sòlida dels anys noranta sigui Olga Slavnikova, un cas aïllat, una hereva de la línia nabokoviana.

                                                            
 En conjunt, la prosa femenina de la dècada de 1990 es caracteritza per una llibertat aferrissada, al límit de la impudícia. Només cal recordar les novel · les de l'escriptora prematurament desapareguda Natàlia Medvédeva.

Les dones que escrivien s'esforçaven, de la manera més rigorosa i ampli possible, en distanciar-se de la hipocresia soviètica i de qualsevol intent de limitar les llibertats individuals (incloses les femenines).

Ja llavors, tota aquesta renovació literària tenia el sabor d'una tragèdia inevitable. El poder soviètic ja no hi és, des que es va enfonsar l'URSS ha passat un quart de segle.

No obstant això, va créixer una sencera generació de noves escriptores que no van conèixer de forma directa aquesta època passada i es van veure obligades a trobar referents en els nous temps, no menys poc atractius.

 El apolitismo és un tret característic de la prosa femenina contemporània. Tot d'una s'ha fet evident que una persona pot estar bé o malament amb independència del sistema econòmic establert al país on viu. En el món que envolta la dona queda poca cosa que sigui èpica. Cal buscar alguna cosa etern dins seu i no fora.

Una altra característica d'aquesta prosa és la determinació dels seus protagonistes a trobar la felicitat, encara que és un esforç destinat a no fer-se realitat. Ja no està Stalin, ni l'NKVD, ja no cal parlar de repressions de masses, i fins i tot la guerra a Txetxènia ha afectat una part de la població russa no tan gran com es podria suposar.

I, no obstant això, els personatges en les obres de les escriptores d'avui dia viuen en un món que els sembla difícil: el món és perillós i malvat, donar a llum fa por, és perillós viure.

El que en la dècada de 1990 eren tràgiques premonicions, en la següent s'ha transformat en un diapasó: el sentiment de desconcert i dolor (com, per exemple, en Kliucharova) dóna pas a una sensació d'inevitable horror (per exemple, a Anna Starobinets).

La Màslenitsa: Tradicions del carnaval rus

Màslenitsa, el carnaval rus, és una festa eslava antiga d'origen pagà que es va mantenir després de l'adopció del cristianisme. L'Església va incloure Máslenitsa entre els seus celebracions amb el nom de setmana 'syrnaia' o 'syropustnaia', ja que la festa cau en la setmana anterior a la Quaresma. Aquest any començarà el 11 de març. En aquesta època, segons el costum ortodoxa, no es pot menjar carn, però sí productes lactis.
  

                     
En aquesta festa no podien faltar les passejades a cavall, que era engalanat amb els millors arnesos. Els nois que s'anaven a casar compraven trineus especialment per a l'ocasió. Al passeig participaven sense excepció totes les parelles joves. A més de les passejades a cavall, eren igual de populars els descensos en trineu per rampes de gel. Els joves pagesos també acostumaven a saltar per sobre de les fogueres ja "conquerir" petites ciutats fetes de neu.

 En els segles XVIII i XIX el punt àlgid de la celebració era la comèdia de carnaval que organitzaven els camperols, en la qual participaven personatges disfressats: "Carnestoltes", "el Senyor de la guerra", etc. El tema era el mateix carnaval i anava acompanyat de convits opípars abans de l'imminent dejuni i dels adéus i promeses de tornar a l'any següent.

Sovint en la representació s'incloïen alguns esdeveniments locals que havien ocorregut durant l'any.

 Durant segles Máslenitsa conservar el seu caràcter de festa popular. Totes les tradicions del carnestoltes tenen com a objectiu foragitar l'hivern i despertar a la naturalesa de la seva letargia. Máslenitsa era rebut amb cançons de celebració a les pistes de gel. El símbol de la festa era un ninot de palla vestit amb roba de dona, amb el qual es divertien, i després l'enterraven o cremaven en la foguera amb un Blini que el ninot de palla tenia a la mà.

                                                

 Els blinis són l'aliment principal i el símbol de Máslenitsa. Des del primer dilluns festiu es couen cada dia, però es preparen en grans quantitats de dijous a diumenge. La tradició de cuinar blinis existia a Rússia des dels temps en què es adorava als déus pagans. Precisament el déu del Sol, anomenat Yarilo, era invocat perquè espantés l'hivern, i els blinis, rodons i daurats, recorden molt a un sol d'estiu. Cada mestressa de casa, segons la tradició, tenia la seva pròpia recepta, que passava de mares a filles. Preparaven els blinis principalment amb blat, blat sarraí, civada, farina de blat de moro, afegint mill, farinetes de sèmola, patates, carabasses, pomes i crema de llet.
A la Rússia antiga havia el costum, per recordar a tots els difunts, d'oferir sempre el primer Blini a un captaire o bé es deixava a la finestra. Del matí a la nit menjaven aquestes creps amb crema agra, ous, caviar i altres ingredients saborosos, alternant amb altres plats.
Durant tota la setmana el Carnestoltes era nomenat com "just, ampli, alegre, noble". Fins i tot es personificava: "el Senyor Carnestoltes". Cada dia de la setmana té el seu propi nom, que indica el que s'ha de fer aquest dia.

Primera Trobada de Catalans a Moscou:

   Fa uns dies es va produïr la primera trobada de catalans residents a Moscou i per sorpresa de tots vam superar la vintena.
  

  La trobada fou hostetjada per el Director de l'Oficina de Turisme de Catalunya  a l'Est, en Josep Maria Perramon.
  Un dels punts importants del sopar fou començar el procés per la fundació del futur Casal Català a Moscou i discutir quins passos calien fer.

   El pà amb tomàquet no va faltar ni tampoc el fuet de Vic ni el vi ni altres porductes catalans.

La majoria dels convidats eren  lectors de català, professors d' escoles privades,catalans que fan negocis dins de la Federació Russa, periodistes, enginyers... 

Per alguns la festa va durar fis altes hores de la matinda.

Tots esperem que no sigui ni la primera ni la última trobada de catalans a Moscou. Un lloc on la presència de catalans està creixent cada cop més i més. 
                                                                                                                         

Праздник в деревне Кампдеванол

Ла Гала, что в переводе с каталонского означает «народный праздник», - это самые ожидаемые дни деревни Кампдеванол, расположенной в каталонских Пиренеях. Происхождение относится к концу семнадцатого века. С тех пор каждое третье воскресенье сентября деревня парадно наряжается (de gala) и готовится отпраздновать самые важные дни в году. 

Праздник деревни длится шесть дней, в течение которых проводятся различные мероприятия, так что дети и взрослые могут сполна насладиться этими длинными выходными. Ла Гала начинается в четверг с церемонии под названием Pregó – это произношение традиционной торжественной речи по случаю праздника. 
Важную роль в праздновании играет сардана - национальный танец Каталонии.
Этот групповой танец с держащимися за руки танцующими в любое время принимает в свой круг новичков.

В пятницу утром деревня просыпается, чтобы стать свидетельницей конкурса быстрой живописи, который открыт для всякого любителя и профессионала и иллюстрируюет различные портреты Кампдеванола.

Època de Canalons, carn d'olla i Tió-Tió

Canalons:

Elaboració

Per començar, s'ha de rostir tota la carn a una casola de terra. Després es pica amb una picadora.

Mentrestant es couen les plaques de canelons a una olla amb sal i oli fins que estiguin a punt. Es treuen les plaques, es refreden i es posen sobre un drap de cotó, ben esteses.

Seguidament s'hi va posant la carn i s'enrrotllen les plaques formant els canelons. Quan estan tots enrrotllats, s'unta amb greix una placa per anar al forn i es van posant els canelons.

Seguidament prepararem la beixamel: posarem primer una mica de ceba a una paella, que vagi agafant color a poc a poc. Quan ho aconseguim hi posem una cullerada de farina i removem perquè no s'enganxi. Seguidament s'hi va posant llet calenta perquè no es cremi la farina, i anem remenant per evitar que es facin grumolls. Si posem sal i nou moscada dóna molt de gust a la preparació.

Finalment es prepara un sofregit amb tomàquet i ceba i quan està llest s'escampa per damunt dels canelons. Seguidament es cobreixen amb la beixamel, i per damunt de tot hi posem el formatge ratllat. I ja estan llestos, només queda gratinar.

Ingredients

16 placas de canalons

1/4 de quilo carn magra de porc

1/4 de quilo de carn magra de badella

1 pechuga de pollastre

sofreix de ceba i tomaquet

1tall de formatge rallat

mantequilla 1 tall petit

una mica de ceba tallada petita per la bechamel

nou moscada una mica bechamel