Per al lector occidental familiaritzat amb la literatura de Rússia, el concepte de "prosa femenina russa" s'associa sobretot als noms de Liudmila Ulítskaia, Tatiana Tolstaia i Liudmila Petrushévskaia, autores totes elles que van irrompre en la literatura en la segona meitat de la dècada de 1980.
És difícil, i potser fins i tot absurd, intentar establir punts en comú entre aquestes tres grans literates. La lectura de les seves obres, insòlitament vivificants, deixa una impressió pesada, de vegades fins i tot llòbrega.
L'explicació és senzilla: aquestes escriptores van passar la major part de la seva vida a la Unió Soviètica i els records d'aquest període són en gran mesura negatius. Així va ser aquella època.
La següent generació de autores serioses, les de la dècada de 1990, ha donat menys noms prestigiosos, és difícil continuar, després d'una coma, la llista de Ulítskaia, Tolstaia i Petrushévskaia.
Potser la prosista més sòlida dels anys noranta sigui Olga Slavnikova, un cas aïllat, una hereva de la línia nabokoviana.
En conjunt, la prosa femenina de la dècada de 1990 es caracteritza per una llibertat aferrissada, al límit de la impudícia. Només cal recordar les novel · les de l'escriptora prematurament desapareguda Natàlia Medvédeva.
Les dones que escrivien s'esforçaven, de la manera més rigorosa i ampli possible, en distanciar-se de la hipocresia soviètica i de qualsevol intent de limitar les llibertats individuals (incloses les femenines).
Ja llavors, tota aquesta renovació literària tenia el sabor d'una tragèdia inevitable. El poder soviètic ja no hi és, des que es va enfonsar l'URSS ha passat un quart de segle.
No obstant això, va créixer una sencera generació de noves escriptores que no van conèixer de forma directa aquesta època passada i es van veure obligades a trobar referents en els nous temps, no menys poc atractius.
El apolitismo és un tret característic de la prosa femenina contemporània. Tot d'una s'ha fet evident que una persona pot estar bé o malament amb independència del sistema econòmic establert al país on viu. En el món que envolta la dona queda poca cosa que sigui èpica. Cal buscar alguna cosa etern dins seu i no fora.
Una altra característica d'aquesta prosa és la determinació dels seus protagonistes a trobar la felicitat, encara que és un esforç destinat a no fer-se realitat. Ja no està Stalin, ni l'NKVD, ja no cal parlar de repressions de masses, i fins i tot la guerra a Txetxènia ha afectat una part de la població russa no tan gran com es podria suposar.
I, no obstant això, els personatges en les obres de les escriptores d'avui dia viuen en un món que els sembla difícil: el món és perillós i malvat, donar a llum fa por, és perillós viure.
El que en la dècada de 1990 eren tràgiques premonicions, en la següent s'ha transformat en un diapasó: el sentiment de desconcert i dolor (com, per exemple, en Kliucharova) dóna pas a una sensació d'inevitable horror (per exemple, a Anna Starobinets).
És difícil, i potser fins i tot absurd, intentar establir punts en comú entre aquestes tres grans literates. La lectura de les seves obres, insòlitament vivificants, deixa una impressió pesada, de vegades fins i tot llòbrega.
L'explicació és senzilla: aquestes escriptores van passar la major part de la seva vida a la Unió Soviètica i els records d'aquest període són en gran mesura negatius. Així va ser aquella època.
La següent generació de autores serioses, les de la dècada de 1990, ha donat menys noms prestigiosos, és difícil continuar, després d'una coma, la llista de Ulítskaia, Tolstaia i Petrushévskaia.
Potser la prosista més sòlida dels anys noranta sigui Olga Slavnikova, un cas aïllat, una hereva de la línia nabokoviana.
En conjunt, la prosa femenina de la dècada de 1990 es caracteritza per una llibertat aferrissada, al límit de la impudícia. Només cal recordar les novel · les de l'escriptora prematurament desapareguda Natàlia Medvédeva.
Les dones que escrivien s'esforçaven, de la manera més rigorosa i ampli possible, en distanciar-se de la hipocresia soviètica i de qualsevol intent de limitar les llibertats individuals (incloses les femenines).
Ja llavors, tota aquesta renovació literària tenia el sabor d'una tragèdia inevitable. El poder soviètic ja no hi és, des que es va enfonsar l'URSS ha passat un quart de segle.
No obstant això, va créixer una sencera generació de noves escriptores que no van conèixer de forma directa aquesta època passada i es van veure obligades a trobar referents en els nous temps, no menys poc atractius.
El apolitismo és un tret característic de la prosa femenina contemporània. Tot d'una s'ha fet evident que una persona pot estar bé o malament amb independència del sistema econòmic establert al país on viu. En el món que envolta la dona queda poca cosa que sigui èpica. Cal buscar alguna cosa etern dins seu i no fora.
Una altra característica d'aquesta prosa és la determinació dels seus protagonistes a trobar la felicitat, encara que és un esforç destinat a no fer-se realitat. Ja no està Stalin, ni l'NKVD, ja no cal parlar de repressions de masses, i fins i tot la guerra a Txetxènia ha afectat una part de la població russa no tan gran com es podria suposar.
I, no obstant això, els personatges en les obres de les escriptores d'avui dia viuen en un món que els sembla difícil: el món és perillós i malvat, donar a llum fa por, és perillós viure.
El que en la dècada de 1990 eren tràgiques premonicions, en la següent s'ha transformat en un diapasó: el sentiment de desconcert i dolor (com, per exemple, en Kliucharova) dóna pas a una sensació d'inevitable horror (per exemple, a Anna Starobinets).
